Resultats de la cerca

Ocupa una part de l’actual regió administrativa Poitou-Charentes uns 20 000 km i uns 1 500 000 h La capital és Poitiers És un país d’altiplans calcaris juràssics, comprès geogràficament entre els dos antics massissos Armoricà i Central, travessat per relleus i cursos fluvials en sentit NW-SE Predomina l’explotació agrícola-ramadera, amb bestiar boví, alimentat amb conreus de farratge i prats artificials Producció de blat, sègol, blat de moro i vinya Aquesta activitat agrària dóna lloc a una indústria derivada indústria enològica, producció de formatges i mantegues, farines, etc…

Té una superfície de prop de 90 000 km 2 , la major part composta per grans planures argiloses o argillosorrenques Hom hi pot distingir una zona palustre, una zona d’estepes i una zona de sabanes Són notables els massissos d’Abou Tafan entre 1 500 i 1 600 m Els baguirmi consititueixen una ètnia a part El centre principal de població és Massénya Des d’abans del s XVI era habitat per diverses tribus nègrides, entre les quals sobresortia la dels bulales Aquesta i d’altres, però, foren desplaçades, cap al 1 500, pel Kenga Berni-Bessé, el qual s’installà a Massénya i fundà una…

Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala si són llançats per armes de foc portàtils, bomba si hom els llança des d’un avió i granada si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc arma, i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran No fou fins al s XV que hom substituí, en…

La capital és Wiesbaden Al peu dels massissos volcànics de Rhön 900 m i Vogelsberg 712 m s’estén una regió d’altiplans i turons fracturats, separats per les valls dels afluents del Weser i del Rin Des del punt de vista tectònic la depressió central, constituïda pel Wetterau i les Hessische Senken, és prolongació de la fossa renana i el Taunus forma part del massís esquistós Renà El territori és regat pel Rin i els seus tributaris, Main i Lahan, pel Weser, el Werra i el Fulda A mitjan anys noranta hi havia cinc ciutats amb més de 100 000 h Frankfurt 660 000, Wiesbaden 270 800,…

Els seus impulsors van ser Ernest Mallafré, primer president en 1941-42, Joan E Codina, Alexandre Marcet i Vicenç Barbé, entre d’altres A més de cursos d’escalada, el GEDE divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos Al principi dels anys quaranta, escaladors del GEDE obriren moltes vies clàssiques de Montserrat i el Pedraforca, i al final de la mateixa dècada i posteriorment s’obriren noves vies de més dificultat a Montserrat, el Pedraforca i Sant Llorenç del Munt i s’exploraren d’altres massissos com els ports de…

Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, parallels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin 1 600 km de longitud Són constituïts per una sèrie de horsten l’altitud mitjana de 1 000 m disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi 2 695 m Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan Godāvari, Krishna, Cauvery…

Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la badia d’Alcúdia,…

Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en…

És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…

A l’alta muntanya, sobre el sòl cobert molt de temps per la neu, trobem els pseudopodecis gairebé blancs, amb molts fillocladis amb aspecte de grànul, en la fotografia de Stereocaulon alpinum Xavier Llimona Aquesta família, representada al nostre país per un sol gènere, Stereocaulon , es caracteritza per la presència de pseudopodecis, formats pel mateix tallus, que creixen cap amunt formant eixos massissos, portadors d’òrgans assimiladors més o menys foliosos, els fillocladis Les algues són clorococcals, però poden formar cefalodis amb cianofícies L’aspecte arbustiu o cespitós…