Resultats de la cerca

La geografia El territori és format per un peneplà de materials cristallins i paleozoics, recobert al N per sediments mesozoics calcàries i cap al litoral per sediments terciaris i quaternaris El clima és càlid i molt sec No hi ha rius, sinó solament uadis i la vegetació és molt escassa estepa La població és nòmada, en general L’economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells També la pesca té importància, a causa de la riquesa piscícola de les aigües litorals Els recursos minerals són extraordinaris, en particular els fosfats Bu Craa i el ferro Entre els pocs nuclis urbans cal…

Territori i economia Estès de la costa de tramuntana a la de migjorn, el terme és el més gran de Menorca i també el més homogeni és una taula calcària miocènica suaument ondulada i sovint tallada per barrancs profunds Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d’aquests barrancs cales de Santagaldana on desguassa el riu d’Aljandar, en part límit oriental del terme, Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l’oest pel cap d’Artrutx cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en Blanes, en Forcat…

Invertebrats fòssils Les restes de teixit nerviós es troben rarament preservades en artròpodes fòssils, particularment en les formes més arcaiques, com ara les que daten del principi del Cambrià Tanmateix, nous exemplars fòssils de Fuxianhuia protensa , una forma xinesa que pertany a un grup d'artròpodes primitius que daten de fa uns 520 milions d'anys, preserven les restes neuronals més completes d'aquest període Aquests fòssils inclouen el cervell i els lòbuls òptics La neuroanatomia del cervell relativament complex de F protensa dóna suport a la hipòtesi cladística que els branquiòpodes…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…

Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva tanmateix, l’actual…

El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per materials…

Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…

La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…

La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del…