Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Chicago, estudià l’estructura econòmica de l’empresa Elaborà, amb FModigliani, el teorema Modigliani-Miller sobre el cost de capital i l’estructura òptima del capital de l’empresa El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, juntament amb Markowitz i Sharpe Entre els seus darrers llibres hi ha The Theory of Finance, Macroeconomics A Neoclassical Introduction 1986, Financial Innovations and Market Volatility 1991, Merton Miller on Derivatives 1997, Preliminary Study of the Pueblo of Taos New Mexico 1998 i Corporate Hedging In Theory And Practice Lessons…

Fou director de la Biblioteca Nacional, diplomàtic i periodista Siglo XIX , Revista Azul , etc Com a poeta és un postromàntic que esdevé modernista en són exemples Ingenuas 1902, Lámparas en agonía 1914, Los últimos pájaros 1924, etc Com a prosista cal destacar La vida literaria en México 1917, recull de conferències fetes a l’Argentina, Estampas de viaje 1919, Hombres y libros 1923 i la patètica descripció de la capital mexicana Psiquis enferma 1922 Els darrers anys de la seva vida s’exilià a Cuba i Espanya, on collaborà activament en publicacions culturals

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí

Estudià filosofia, psicologia i pedagogia a les universitats de Barcelona on es doctorà el 1937, Madrid i Berlín A la universitat berlinesa fou alumne d’ESpranger, WSombart, WKöhlerm, KLewin, WJäger i NHartmann, que influïren força en el seu pensament Fou professor a les universitats de Barcelona 1929-39 i Mèxic 1939-45 i a la Wesleyan, als EUA des del 1946 El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic Hi fou membre de la Casa de España, que després esdevingué el prestigiós Colegio de México d’estudis universitaris Exercí com a professor a la Universidad Nacional Autónoma de México…

Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure sobirania i al…

De família illustre, anà a Mèxic amb el virrei Antonio de Mendoza 1535 Governador de Nueva Galicia 1538, organitzà una expedició al N de Nuevo México per tal de cercar les fabuloses Set Ciutats de Cibola i de Quivira, que havien anunciat Àlvar Núñez Cabeza de Vaca i fra Marcos de Niza L’expedició no trobà els fabulosos regnes que havien motivat el viatge, però descobrí el Canyon del Colorado i la seva desembocadura, explorà la vall del Río Grande i les planes a l’W del Mississipí fins a les Muntanyes Rocalloses De retorn a Mèxic caigué en desgràcia pel seu fracàs colonitzador i es lliurà a l’…

Procedent del teatre, el 1924 realitzà el seu primer film, Stačka ‘La vaga’, on s’insinuen les directrius bàsiques de la seva obra, les quals el 1925 desenvolupà d’una manera magistral a Bronenosec Pot'omkin ‘El cuirassat Potemkin’ Per a realitzar Oktjabr’ ‘Octubre’, 1927 suspengué el rodatge de Staroje i novoje ‘El vell i el nou’, que acabà al cap de dos anys Féu un viatge per Europa, i anà a Hollywood i a Mèxic, on realitzà Que viva México 1931 A l’URSS continuà la seva tasca de teòric i realitzà Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij Per la concepció del muntatge i de la…

El 1819 publicà un informe de les causes de la decadència de la mineria a Nova Espanya Dictamen sobre el importante ramo de la minería i s’adherí al projecte americà d’Aranda Aconseguí de formar a la Gran Bretanya la Compañía Unida de Minas 1822 per a treballar les mines mexicanes El 1825 ocupà el càrrec de director d’aquella companyia i installà al Cerro de Mercado prop de Durango la primera ferreria moderna del país Com a membre del partit conservador mexicà defensà les institucions colonials, el latifundisme i el poder de l’Església Entre 1823 i 1853 ocupà diversos ministeris i ajudà…

Estudià a la Universidad Nacional de La Plata i es doctorà en filosofia a la Universitat de Nanterre el 1978 amb una tesi sobre Merleau-Ponty, dirigida per Paul Ricoeur Des del 1990 és professor i investigador d’antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on dirigeix el programa d’estudis sobre cultura Ha efectuat recerques entorn del paper de la cultura en la mundialització, la qual cosa l’ha dut a estudiar les cultures populars i les cultures transnacionals, principalment a l’Amèrica llatina De les seves obres, cal destacar-ne Las culturas populares en el capitalismo…

Arribà a Mèxic el 1942, amb el seu pare, Josep Escofet i Andreu, i els seus germans Francesc i Jordi Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1956 Ingressà a la Comissió Federal d’Electricitat com a cap de l’oficina tècnica al departament de laboratori 1956-58 Posteriorment fou superintendent de la divisió nord-est 1959-60 i cap de l’oficina d’Enginyeria Elèctrica de la Gerència General d’Operació 1961-62 Més tard fou nomenat president de la Comissió Federal d’Electricitat el 1980, director d’URAMEX —uranio mexicano—…