Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
Filippo Galli
Música
Tenor i baix italià.
El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A Milà…
François Giroust
Música
Compositor francès.
El 1756, any en què fou ordenat de sacerdot i nomenat mestre de capella de la catedral d’Orleans, fou estrenat un magníficat escrit per ell Participà en les competicions organitzades pel Concert Spirituel, i hi guanyà el primer premi amb el motet Super flumina Babylonis 1768 L’any següent esdevingué mestre de capella de l’església dels Sants Innocents de París fins que el 1775 fou nomenat sotsdirector de la capella reial Aquest mateix any, la seva Missa Brevis fou interpretada a la catedral de Reims amb motiu de la coronació de Lluís XVI, que el 1780 el nomenà superintendent musical de la…
Giovanni Verga
Literatura italiana
Escriptor italià.
Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat…
Joan Monleón
Cinematografia
Actor.
Es donà a conèixer com a integrant del grup teatral popular Els Pavesos, des del qual passà a interpretar papers en diverses pellícules entre les quals El virgo de Vicenteta 1979, de V Escrivà, El vicari d’Olot 1980, de V Pons, Con el culo al aire 1980 i Que nos quiten lo bailao 1983, de C Mira, El fascista, doña Pura y el follón de la escultura 1983 i La gran quiniela 1984, de J Coll Espona, La rossa del bar 1985, de V Pons, Moros y cristianos 1987, de L Garcia Berlanga, Daniya, jardí de l’harem 1988, de C Mira, Amanece como puedas 1988, d’A P Canet, Puta misèria 1989, de V Pons…
King Oliver
Música
Pseudònim del cornetí i jazzman nord-americà Joseph Oliver.
Contribuí als inicis del primer desenvolupament del jazz Debutà el 1900 i durant els anys següents tocà en diverses bandes de la seva ciutat natalAviat es destacà com a cornetista amb els conjunts Eagle Band i la seva pròpia Magnolia Band Cap al 1916 conegué, i fou mentor, de l’adolescent Louis Armstrong El 1918 anà a Chicago i creà la King Oliver's Creole Jazz Band amb L Armstrong com a segona trompeta El 1922 liderà la seva formació, als Lincoln Gardens La Creole Jazz Band, que començà a enregistrar el 1923, fou una de les orquestres més influents d’aquells anys L’any 1925, ja sense…
King Oliver
Música
Cornetista i líder de banda nord-americà.
Debutà a l’adolescència i durant els anys següents tocà en diverses bandes de la seva ciutat natal Participà en el primer desenvolupament del jazz, tot destacant com a cornetista Cap al 1916 conegué, i fou mentor, de l’adolescent Louis Armstrong El 1918 anà a Chicago i el 1922 liderà la seva formació, la King Oliver’s Creole Jazz Band, als Lincoln Gardens, en la qual Armstrong, que deixà Nova Orleans per anar a Chicago, ocupà el lloc de segon cornetista La Creole Jazz Band, que començà a enregistrar el 1923, fou una de les orquestres més influents d’aquells anys L’any 1925, ja sense Armstrong…
Pequín
Barri
Antic barri de barraques de Barcelona, situat vora la mar, a continuació de Sant Adrià de Besòs.
L’origen del barri se situa al final del segle XIX, quan un grup de famílies xineses procedents de les Filipines o de Cuba s’hi installaren fugint de les guerres d’independència, origen reflectit en el nom del barri, allusiu al clar predomini, al principi, de població ètnicament asiàtica Formava un entramat de barraques sense paviment ni clavegueram, bé que s’hi construïren algunes cases, a més de l’església de Sant Pere Pescador incendiada durant la Setmana Tràgica, un dispensari i una escola La misèria endèmica del barri s’agreujava amb els temporals que periòdicament l’arrasaven Fou…
Montferrer
Municipi
Municipi del Vallespir, estès des dels contraforts meridionals del massís de Canigó (la Soca, 1.635 m) fins al Tec (que en aquest indret corre engorjat —pas del Llop— i forma en part el límit S), entre el puig de Coç (1.116 m) i les gorges de la Fou (límit amb el terme d’Arles).
El bosc alzines, roures i castanyers ocupa una bona part del terme La superfície agrícola ocupa 774 ha, la major part de pasturatge i farratge 753 ha hi ha arbres fruiters 13 ha, hortalisses 16 ha i cereals 2 ha El cens ramader és de 137 caps de bestiar boví, 582 d’oví, 170 de cabrum i 19 equins Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins El poble 226 h 1982 820 m alt és establert al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer , al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat La…
Amedeo Modigliani
Jacques Lipchitz i la seva dona , d’Amedeo Modigliani
© Corel Professional Photos
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià, d’origen sefardita per part de mare.
Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de PCézanne, Hde Toulouse-Lautrec i PPicasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics ChSutine, JPascin, MKisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs i negres, i…
Josep Albert Navarro-Mas i Marquet
Història
Agrarista.
Terratinent a Sants, ciutadà honrat de Barcelona, senyor de Tudela i Queràs, a la Segarra, i, potser, baró de Granera Es doctorà en dret i fou advocat de l’audiència de Catalunya Ocupà càrrecs polítics durant l’organització de la resistència de Catalunya contra la invasió francesa al final de la Guerra Gran Defensà l’agricultura com a base de la felicitat pública Era partidari d’una especialització total el Principat havia de dedicar-se al conreu de la vinya, a la ramaderia —el nord— i al conreu de les patates, que permetria de comprar amb avantatge bestiar i blat, cosa que el separava de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina