Resultats de la cerca

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una…

Inicialment, el propòsit era la imitació de la seda natural, motiu pel qual reberen el nom, avui prohibit, de seda artificial El primer tipus fou fet a base de nitrocellulosa, o seda Chardonnet, que era extraordinàriament inflamable, però hom ja no el fabrica Els tipus de raió actuals són el cuproamoniacal, el de viscosa i l’acetat És comuna en la fabricació de tots ells la transformació de la cellulosa en un compost soluble que és dissolt i és filat per extrusió a través d’una filera de forats múltiples, amb la coagulació o la solidificació posteriors El producte obtingut pot ésser deixat…

Aquesta església és la parròquia del poble de Linyola, situat al sector nord del Pla d’Urgell, una zona que ha estat tradicionalment del bisbat d’Urgell El lloc de Linyola fou conquerit pels comtes d’Urgell al final del segle XI El 1122 el comte Ermengol VI cedí els seus delmes de Linyola a la canònica de Santa Maria de Solsona En la butlla del 1151 atorgada pel papa Eugeni III a l’esmentada canònica, l’església de Linyola apareix entre les seves possessions La vinculació de Linyola a Santa Maria de Solsona comportà conflictes amb la canònica de Santa Maria d’Almatà de Balaguer i el bisbe i…

Les varices són dilatacions persistents de les venes que discorren per la superfície dels membres inferiors, que habitualment adquireixen un aspecte tortuós i un color blavenc o negrós Les varices constitueixen un trastorn molt freqüent i, en la majoria dels casos, són causades per una fallada en les vàlvules venoses, a conseqüència de la qual la sang tendeix a acumular-se a l’interior de les venes D’altres circumstàncies que n’afavoreixen l’aparició o la progressió són l’embaràs, l’obesitat, les estones llargues i quotidianes de romandre drets, i els processos obstructius de les venes dels…

Resident des d’infant a València, estudià piano, psicologia i sociologia Fou molt actiu en els moviments estudiantils coordinador general del Bloc d’Estudiants Agermanats BEA de la Universitat de València 1996-98, representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València 1996 Collaborador habitual del diari Última Hora , Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la collecció “Poesia Precintada” de l’editorial Res Publica, els seus poemaris el situaren en un lloc destacat entre els…

El 1964 participà en la cursa Jean Bouin Desenvolupà tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona, a excepció de les dues últimes temporades, en què defensà els colors del Club Esportiu Universitari El seu entrenador fou Gregorio Rojo Aconseguí un títol català de 400 m llisos 1972, cinc de 800 m 1976, 1980, 1983, 1984, 1986 i dos de 1500 m 1977, 1983 En pista coberta, guanyà tres Campionats de Catalunya en 800 m 1972, 1973, 1974 Amb el FC Barcelona aconseguí la plusmarca catalana de 4 × 400 m 312,03 min el 1986, un títol estatal de 800 m en pista coberta 1972 i tres a l’aire lliure 1975,…

El collegi tenia tractament de magnífic o d' honorable a Perpinyà i, a vegades, era anomenat, per influència italiana, art major Equivalien a les livery companies angleses s XIV, als corps de marchands francesos i als gremios mayores castellans A Barcelona els collegis es constituïren a partir de la reforma municipal del 1455, any que aparegueren el d’apotecaris, d’adroguers, de cirurgians i de cerers posteriorment es constituïren els d’impressors 1553, de pintors 1680, de corredors 1707 i d’argenters 1732 A Perpinyà, l’antiga mà menor s’anà dividint, entre el 1662 i el 1789, en 23…

Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…

Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom i donà nom també a tota la vall solcada pel torrent anomenat de Sant Feliu o de Gavàs És esmentada des del 1068, en què consta que els homes de Sant Feliu tenien vinyes a Castillo de Sos L’any 1080 Miró Roger, en professar a Sant Vicenç de Roda, aportà a la canònica un alou a Sant Feliu L’església de Sant Feliu va ésser lliurada a l’esmentada canònica pel bisbe Ramon Dalmau 1092, 1093 Després d’algunes disputes, l’any 1136 s’arribà a un acord entre els canonges de Roda, representats per l’ardiaca i prevere de Campo, i els hereus de l’…

El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble l’interior tenia forma d’ellipsoide de revolució allargat, i l’exterior…