Resultats de la cerca

Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on…

La revista, que té per subtítol Miscellània de l’Alt Camp , publicà el primer número el maig del 1982 Especialitzada en temàtica local i comarcal, té com a objectiu crear un espai obert per donar sortida a tots aquells treballs en relació directa o indirecta amb la comarca de l’Alt Camp Conté estudis i investigacions de caràcter científic història, llengua i literatura, memòries, etc Per això, al llarg dels anys de publicació, els Quaderns anaren creant diferents seccions internes, com per exemple “Quaderns de natura”, “Quaderns d’arqueologia”, “Quaderns d’història”, “Quaderns de geografia…

Estudià a la Universitat de Chicago, on fou deixeble de Leo Strauss Professor de les universitats de Pennsilvània i Boston, on fou titular de la càtedra Borden Parker Browne, i president de la Metaphysical Society of America Les seves publicacions, traduïdes a diversos idiomes, entre els quals hi ha el català, comprenen un gran nombre d’articles i llibres de filosofia que han esdevingut obres de referència en l’àmbit de la fonamentació de la filosofia, especialment en estudis monogràfics sobre Plató, Nietzsche i Heidegger És autor de  Hermeneutics as Politics  1987,  The Ancients and the…

La necessitat de crear un ens d’aquestes característiques sorgí al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1981-82 Des de la seva creació, l’entitat ha impulsat moltes iniciatives, entre les qual destaquen les tres edicions d’Expocultura i l’Escola Catalana de la Festa FestCat, que inclou cursos monogràfics de dansa, jocs i música, a més d’un campus de cultura popular També promou l’Aula de Música i Dansa Tradicional, el programa Arrels Comarques de dinamització de la cultura popular i tradicional comarca a comarca, sense oblidar l’organització de postgraus en collaboració amb…

Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes dedicades a…

Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació D’ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d’estudis folklòrics per a perfeccionar l’art dels seus grups, i l’any 1988, amb la collaboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès Els seus òrgans de comunicació són Trencadansa i Punt informatiu El 2002 li fou concedit el premi Nacional de cultura…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt…

Era fill de l’organista i compositor, deixeble de JS Bach, Heinrich Nikolaus Gerber 1702-1775, del qual rebé una acurada educació musical Estudià dret, però poc temps després de començar a exercir abandonà la professió i es dedicà a la música A la mort del seu pare, ocupà la plaça d’organista a la cort de Schwarburg-Sonderhausen Autor d’un reduït nombre de composicions instrumentals, ha passat a la història com a estudiós de la música Al llarg de la seva vida acumulà una de les colleccions de documentació musical més extenses Destacava, en primer lloc, la biblioteca, engrandida a partir de la…

Llicenciat en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona Dirigí el Diario de Tarragona del 1881 al 1883 Fou elegit diputat provincial per la circumscripció Tarragona-el Vendrell el 1884 Dedicat de ple al conreu de la història, sobresortí per la rigorositat metodològica que emprà en la investigació i per l’objectivitat en la interpretació del document D’ací ve que, en termes generals, la seva obra sigui encara vigent, en especial els seus estudis medievals sobre la ciutat i les comarques tarragonines El 1901 fundà el Butlletí Arqueològic , òrgan de la Societat Arqueòlogica…

Aquesta publicació tingué un paper rellevant com a plataforma d’expressió de la cultura catalana durant les dècades dels anys seixanta i primers setanta del s XX La collecció sorgí amb la intenció d’aplegar un ampli ventall temàtic Aquest caràcter genèric es posà de manifest des dels primers títols, amb la publicació d’obres de caràcter literari, reculls periodístics, i assaigs d’autors com Montserrat Roig, Maurici Serrahima, Robert Saladrigues o V Serra i Boldú Tot i així, s’ha de subratllar la importància de les obres d’història Cal destacar els treballs de Josep Massot i…