Resultats de la cerca

Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l’havien conquerit recuperat per les forces islàmiques, fou expugnat a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers el 1280 retornà a mans dels templers El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa

En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent

S’inicià en proves de resistència i després competí en velocitat Pilot del Reial Moto Club de Catalunya Participà en les 24 Hores Internacionals de Montjuïc-Campionat d’Espanya de resistència 1964 Fou Campió d’Espanya de velocitat en 500 cc pilotant una Montesa 1981 Guanyà el Campionat d’Espanya de superbike 1987, 1990, 1992

Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l’orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos L’església parroquial Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria és del s XVII, i depèn de la parròquia de Montcada El municipi fou annexat al de València el 1898

És esmentat des del 1221 com a priorat de l’orde de Sant Jordi d’Alfama abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer 1176 Fou suprimit al s XV en fusionar-se l’orde de sant Jordi amb el de Montesa Hi ha restes de l’església i d’una torre rodona

Conegut com Lucas Fou pilot oficial de Montesa durant els anys cinquanta i disputà diverses curses de resistència Fou campió de la segona edició de les 24 Hores de Montjuïc l’any 1956, on formà equip amb el seu germà José Antonio i assolí el rècord de l’any de la prova, en voltar a 86 km/h

Guanyà el Gran Premi de la Penya Motorista Barcelona 1949 en categoria 100 cc i 125 cc Amb l’equip RMC Catalunya disputà la Prova de les Quatre Capitals 1951, la Prova de Regularitat per equips 1952 i el Trofeu Nacional Motociclista del Moto Club Catalunya 1954 Fou enginyer director de Montesa la dècada dels cinquanta

Fou comanador de Montesa des del 1577 Les seves poesies, en castellà, foren publicades per Mercader El Prado de Valencia , 1600 i per Bernat Català de Valeriola Justas poéticas , 1602 De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc

Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent

El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig