Resultats de la cerca

Formà part de la primera generació de musicòlegs americans formats a Europa que aplicaren a Amèrica els criteris de la musicologia europea Es formà a les universitats d’Estrasburg i Munic, i el 1905 emigrà cap als Estats Units Allà fou editor de la Boston Music Company 1909-22, columnista i editor del "The Musical Quarterly" i cap de la secció musical de la Biblioteca del Congrés Biblioteca Nacional d’EUA en 1922-34, de la qual posteriorment fou assessor de musicologia Fundà la Societat Musicològica Americana juntament amb O Sonneck i O Kinkeldey Com a compositor fou…

Estudià dret a Viena i fou funcionari de l’administració des del 1894 Al mateix temps estudià composició i musicologia 1893-99 Es retirà com a funcionari el 1903 i començà a treballar com a bibliotecari a la Hofbibliotek 1911-20 A partir del 1915 ensenyà musicologia, filosofia i estètica musical en diversos centres docents El 1954 esdevingué editor general del "Denkmäler der Tonkunst in Österreich" 'Obres mestres de la música austríaca' La seva importància rau en les aportacions que feu en el camp de l’etnomusicologia Intentà explicar la gènesi de la música en termes…

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de…

Es formà als conservatoris de Berlín, Leipzig i París, en els quals estudià piano i clavicèmbal S’especialitzà en musicologia a les universitats de Friburg amb W Gurlitt, Leipzig amb Th Kroyer i Heidelberg amb H Besseler, on es doctorà el 1933 El mateix any obtingué el títol de bibliotecària a la Universitat de Bolonya El 1935 es traslladà a Palestina i s’orientà cap a l’estudi de l’etnomusicologia Feu cursos a Friburg i Zuric, i el 1969 esdevingué professora de la facultat de musicologia a la Universitat de Tel-Aviv Escriptora prolífica, tot i el seu eclecticisme…

Fill del professor de música i compositor Roman Nejedlý 1844-1920, rebé una formació musical molt àmplia, al mateix temps que estudiava filosofia a la Universitat de Praga 1896-1900 El 1905 obtingué el doctorat en musicologia a la mateixa universitat, on des del 1909 impartí aquesta matèria Fou un dels màxims representants de la musicologia txeca d’abans de la Segona Guerra Mundial Després del conflicte bèllic, s’introduí en la política, fou ministre des del 1945 i exercí diversos càrrecs oficials Feu nombrosos estudis biogràfics, tant de músics com de literats i…

Després de la Primera Guerra Mundial estudià musicologia, història de l’art i filosofia a les universitats de Münster i Berlín, on es doctorà el 1922 Entre els seus mestres cal destacar Johannes Wolf Kretzchmar i Arnold Schering, dels quals rebé suport i una forta influència El 1932 obtingué un postdoctorat a Berlín Exercí com a docent a les universitats de Halle, Berlín i Frankfurt, i fou director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Frankfurt 1939-64 Destacà en l’estudi de la música del Renaixement i s’interessà especialment per Josquin Des Prés, al…

Estudià teoria de la música i piano al Mozarteum de Salzburg i a la Acadèmia de Música de Munic Doctorat en musicologia a la Universitat de Munic, on estudià del 1920 al 1925, amplià els seus coneixements a Itàlia i a les universitats de Viena i Berlín Entre els seus mestres tingué A Sandberger, G Adler, R Lach, J Wolf i A Schering El 1929 aconseguí un postdoctorat a la Universitat de Rostock amb una dissertació sobre la sonata en trio a Alemanya després d’A Corelli Fundà 1936 el departament de musicologia a Rostock i el dirigí fins el 1940, any en què succeí a Lach…

Estudià i es doctorà en musicologia a la Universitat de Viena amb G Adler 1902-06 Durant la seva estada a Viena estudià composició amb H Graender i A Schönberg Fou professor a la Universitat de Cracòvia des del 1911, i posteriorment esdevingué director de l’Institut de Musicologia de la mateixa universitat Impartí cursos en diferents universitats i institucions europees, i el 1934 inicià una sèrie de publicacions a través de les quals donava sortida a les obres de musicòlegs de la ciutat Dedicà la seva recerca a la música antiga i la contemporània, i fou pioner en l’…

Estudià composició i musicologia a Viena i Berlín El 1930 ingressà com a bibliotecari a la Societat dels Amics de la Música a Salzburg A causa de la invasió nazi, el 1938 es traslladà a Londres, on treballà per a la BBC i ensenyà al Royal College of Music 1939-40 després anà a Boston, on fou professor i cap d’estudis superiors de música a la universitat d’aquesta ciutat i presidí la Societat Musicològica Americana 1955-56 El 1962 es traslladà a Santa Barbara per desenvolupar els seus estudis musicològics a la Universitat de Califòrnia La seva major aportació a la …

Estudià violí, composició i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal El 1952 fou assistent de B Paumgartner al Festival de Salzburg Atret per la música italiana clàssica i barroca, enregistrà la integral de la música sacra d’A Vivaldi, de qui també donà a conèixer nombroses òperes El 1979 dirigí la primera versió revisada de l’òpera Tito Manlio del compositor venecià a la Piccola Scala de Milà Recuperà nombroses obres d’autors com J Haydn, WA Mozart o G Rossini, a més de D Cimarosa, de qui reestrenà el Rèquiem Com a musicòleg dugué a terme una intensa tasca amb…