Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
estreptomicina
Farmàcia
Antibiòtic extret del Streptomyces griseus, descobert per S.A.Waksman el 1944.
Té una potent acció antibacteriana contra els gèrmens grampositius i gramnegatius, tot i que l’aparició de formes mutants resistents s’esdevé sovint després del primer contacte amb l’antibiòtic l’adaptació dels bacteris a l’estreptomicina pot esdevenir tant intensa, que aquests la poden arribar a necessitar per a poder desenvolupar-se de forma normal Cal remarcar la seva potent acció tuberculostàtica, i per això és emprada en el tractament de la tuberculosi, associada a la isoniacida i a l’àcid p -aminosalicílic Sembla que la seva acció consisteix a modificar la permeabilitat de la paret…
Les isobrials
Les isobrials ens introdueixen al conjunt d’ordres de molses netament pleurocàrpiques, amb caulidis primaris prostrats, irregularment ramificats, i caulidis secundaris ajaguts o erectes, ramificats de forma irregular, pinnada com una ploma o dendroide com un arbret La càpsula és erecta, de peristoma doble però l’intern, sovint simplificat Fontinalis antipyretica és una molsa aquàtica que forma masses en forma de plomall, de color verd fosc o verd negrós, flotants, agafades a les roques molles o, sobretot, als còdols, arrels, etc, submergits, en aigües mogudes, fredes i pures, en terrenys…
neurorràfia
Sutura dels dos caps d’un nervi.
vaguectomia
Extirpació d’un fragment del nervi vague.
síndrome auriculotemporal
Patologia humana
Síndrome que comporta l’enrogiment, la calor i la sudació paroxístics de la regió parotídia durant la masticació.
S'observa en alguns transtorns de la glàndula paròtida amb afectació del nervi auriculovestibular
neuritis
Patologia humana
Nom genèric de les afeccions dels nervis perifèrics, que comporten un trastorn funcional i alteracions anatòmiques, inflamatòries i de vegades també degeneratives, amb destrucció de la neurita i de les seves beines.
Es caracteritza per dolor i trastorns sensitius, motors i tròfics, segons el tipus de nervi afectat
idiòcia amauròtica de Tay-Sachs
Patologia humana
Encefalopatia lipoïdòsica infantil, produïda per la infiltració cerebral d’un excés d’esfingosima i pel gangliòsid.
Es manifesta sobretot per atròfia amauròtica del nervi òptic, hipertonia muscular extrapiramidal, insuficiència visual progressiva i disfàgia
múscul temporal
Anatomia animal
Múscul en forma de ventall, amb la base cap a dalt i enrere i el vèrtex en l’apòfisi coronoide, situat a la fossa temporal.
És innervat pel nervi temporal i eleva el maxillar inferior i l’aplica contra la mandíbula superior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina