Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
fermi
Química
Element químic transurànic de la sèrie dels actínids; no és present a la natura.
De nombre atòmic 100, hom en coneix dotze isòtops, del 246 al 257, inclusivament, tots radioactius El primer isòtop aïllat, el 2 5 5 Fm, fou obtingut per AGhiorso, el 1952, dels residus de l’explosió d’una bomba d’hidrogen Aparegué com a producte del bombardeig per neutrons del 2 3 8 U i posterior desintegració β del 2 3 5 U produït Hom n'ha obtingut uns altres isòtops per bombardeig d’elements pesants amb ions d’heli, berilli, carboni o oxigen, accelerats en ciclotrons o acceleradors lineals El fermi existeix solament en solució aquosa, amb un grau d’oxidació +3
hadró
Física
Cadascuna de les partícules caracteritzades pel fet d’experimentar la interacció forta.
Hom les considera constituïdes per quarks “lligats” mitjançant gluons Hom distingeix, bàsicament, dos tipus d’hadró els hadrons bosònics que es comporten com a bosons , atès que tenen spin enter són composts d’una parella quark-antiquark i són anomenats mesons en són exemple els pions i els hadrons fermiònics que es comporten com a fermions , atès que tenen spin semi-senar són composts de tres quarks i són anomenats barions en són exemple els nucleons , o sia els protons i els neutrons Hom ha detectat més de cent tipus d’hadró Tots els hadrons, llevat potser del protó, són inestables
Walter Wilhelm Bothe
Física
Físic experimental alemany.
Alumne de Max Planck, fou professor a la Universitat de Giessen 1930-32 i director de l’institut de física de Heidelberg 1932-34 Desenvolupà la tècnica de les mesures amb el comptador Geiger tot introduint el mètode de les coincidències per a mesurar la direcció de les radiacions còsmiques, i el 1930, en collaboració amb HBecker, descobrí unes radiacions de gran poder de penetració que foren posteriorment identificades com a grups de neutrons Collaborà en la construcció del primer ciclotró alemany 1944 Els seus treballs li valgueren el premi Nobel de física de l’any 1954, que…
nucli
Física
Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa (99,9%) i tota la càrrega elèctrica positiva.
El nucli atòmic és format per protons i neutrons nucleons, units entre ells per les forces nuclears interacció forta Segons la proporció de protons i neutrons, el nucli pot ésser estable o inestable en aquest darrer cas es desintegra radioactivitat, modifica la seva constitució i es converteix en un altre de característiques diferents A la natura hi ha 274 tipus de nuclis núclids que són estables, i hom en coneix més de 1 500 d’inestables La història del nucli és més moderna que la de l’àtom, car la seva…
neptuni
Química
Element transurànid, situat entre l’urani i el plutoni a la taula periòdica.
És d’un color blanc d’argent, cristallitza en el sistema ortoròmbic, és molt malleable i actua amb les valències 3, 4, 5 i 6 El 1940, EMMcMillan i Abelson en descobriren l’isòtop 239, d’un període de semidesintegració de 2,359 dies aquest isòtop es troba en traces en algunes pechblendes, i es forma d’una manera continuada per l’acció dels neutrons ràpids sobre l’urani-238 Dos anys més tard, Wahl i GTSeaborg obtingueren l’isòtop 237, d’un període de semidesintegració de 2,20 × 10 6 anys, en quantitats ponderables, i descobriren les valències 3 i 6 pel mètode dels indicadors El…
Felix Bloch
Física
Físic helvètico-nord-americà.
Estudià a Zuric i Leipzig, on fou alumne de Heisenberg el 1930 anà a Copenhaguen, on collaborà amb Bohr El 1933 emigrà als EUA, on fou professor a la Universitat de Stanford fins el 1971 El 1952 li fou concedit, juntament amb EMPurcell, el premi Nobel de física pel descobriment de la ressonància magnètica nuclear , que permet l’estudi del nucli atòmic Ha fet també contribucions a la física d’estat sòlid Ideà un mètode per a polaritzar neutrons 1934, amb el qual, juntament amb LÁlvarez, determinà el moment magnètic del neutró 1939 Estudià la forma de les funcions d’ona d’un…
fusió nuclear freda
Física
Nom donat al procés anunciat el 1989 per M. Fleischman, de la Universitat de Southampton, i S. Pons, de la Universitat d’Utah, que manifestaren haver realitzat el procés de fusió nuclear d’àtoms de deuteri en el laboratori, a temperatura ambient, gràcies a un catalitzador de pal·ladi.
Posteriorment, però, equips de la resta del món es mostraren incapaços de repetir l’experiència, tot i que en alguns casos s’assolí un anormal despreniment de neutrons, un dels senyals del procés de fusió nuclear Mentre alguns grups continuen organitzant congressos sobre la fusió freda, la majoria d’investigadors rebutgen l’èxit de tal experiment La denominació fusió freda respon al fet que s’hauria produït a una temperatura molt més baixa dels milions de graus necessaris teòricament Un altre camí per aconseguir la fusió a temperatura més baixa és el de J Rafelski Es basa en l’…
Enrico Fermi
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià i es doctorà a la Universitat de Pisa 1922, i fou professor de física teòrica a Florència 1924 i Roma 1927 El 1939 s’establí als EUA, i el 1945 es naturalitzà nord-americà Des del 1939 fou professor de física a la Columbia University, i collaborà en els primers assaigs i investigacions de la bomba nuclear projecte Manhattan Descobrí les reaccions en el nucli produïdes per neutrons amb moviment lent, i observà que aquests eren absorbits més fàcilment pel nucli atòmic que les partícules accelerades Creà el primer reactor nuclear, que permeté el treball controlat amb aquesta…
arma nuclear
Militar
Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
La seva força destructiva prové d’una reacció nuclear en cadena, que dóna origen a un alliberament energètic de gran magnitud Hom considera com a armes nuclears tant les de fissió bomba nuclear, com les de fussió bomba termonuclear, les que combinen els efectes de fusió i fissió, i les de neutrons bomba de neutrons Atesa la seva potència, les armes nuclears s’esglaonen des de les que són de fracció de kilotona a les de desenes de megatones megatona L’explosió del giny més potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina