Resultats de la cerca

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in America 1970,…

Entre les principals obres posades en escena hi ha El avaro 1979, de Molière, La cantante calva 1981, de Ionesco, Esperando a Godot 1982, de Beckett, i Cándido 1983, de Voltaire D’ençà del 1987 el grup s’especialitzà en muntatges de Shakespeare i el 1993 obtingué el Premio Nacional de teatre Amb les obres de W Shakespeare El sueño de una noche de verano 1992, Romeo y Julieta 1995 i Trabajos de amor perdidos 1998, dirigides per H Pimenta, el grup va obtenir un reconeixement general de la crítica i nombrosos premis Darrerament ha presentat Sonámbulo 2003, una dramatúrgia de Juan…

Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos , que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954 Es revelà com a contista amb Imagen primera 1963 i La noche 1963 Seguiren després novelles, com ara Figura de paja 1964, La casa en la playa 1966, La presencia lejana 1969, La vida perdurable 1970, Crónica de la intervención 1981 i De anima 1984 La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos 1965, La aparición de lo visible 1966, Desconsideraciones 1968 i La errancia sin fin 1981, un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres…

Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael Moragas…

Es traslladà de jove a València i posteriorment a Madrid, on cursà filologia hispànica a la Universitat Complutense i on resideix Després d’exercir la docència universitària uns quants anys, es dedicà exclusivament a la literatura Participà també en un programa sobre cinema de Televisión Española i collabora a la premsa El País Ha publicat les novelles Piedras preciosas 1989, No es distinta la noche 1990, El palacio varado 1993, Desde el mirador 1996, El misterio de todos los días 1999, Últimas noticias del paraíso premi Alfaguara 2000, Un millón de luces 2003, Presentimiento…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, on es llicencià el 1952 Aquest mateix any publicà el seu primer llibre, el poemari Las adivinaciones Posteriorment exercí de professor de literatura 1959-62 a la Universidad Nacional de Colombia, a Bogotà, on al mateix temps prosseguí la seva carrera literària, que reflecteix una gran preocupació pels temes socials i que es caracteritza per un llenguatge molt elaborat Els anys cinquanta formà part del grup de joves escriptors antifranquistes que incloïa Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma i els germans Goytisolo En tornar a l’Estat…

Es formà a Ciutat de Mèxic i posteriorment es traslladà a Boston per completar els seus estudis Director ajudant de l’Orquestra Simfònica de Mèxic entre el 1929 i el 1935, compongué per a aquesta formació diferents obres orquestrals de gran exuberància, amb un gran sentit del color instrumental i d’una gran riquesa rítmica Entre aquestes cal destacar Sensemayá 1938 També escriví algun ballet La coronela , música de cambra i bandes sonores de pellícules La noche de los Mayas , Chano Urueta 1939 Cercà inspiració en la música popular mexicana i rebutjà els models europeus Al llarg…

Vida Es formà musicalment a Barcelona i desenvolupà una intensa activitat com a director de bandes i professor del Conservatori de Madrid Fou precisament en el gènere de la música per a banda on més destacà, amb la creació d’algunes obres que gaudeixen de força popularitat, especialment al País Valencià, com ara les suites  A la lluna de València 1979 i la Noche de San Juan 1990 També és autor de diverses bandes sonores, entre les quals sobresurten les de La ciudad perdida M Alexandre i R Torrecillo 1954 i Plácido L García Berlanga 1961  Bibliografia Acker, Yolanda Suárez-Pajares…

Després de dirigir anuncis publicitaris i curtmetratges experimentals, el llargmetratge Mala noche 1985 el convertí en un nom prometedor dins el cinema independent nord-americà A Drugstore Cowboy 1989 manifestà el seu interès pels marginats, confirmat a My Own Private Idaho 1991 i Even Cowgirls Get the Blues 1993 La comèdia To Die For 1994 donà pas a una etapa de títols més comercials, com Good Will Hunting 1997, Psycho 1998 i Finding Forrester 2000, però tornà al cinema experimental amb Gerry 2002, Elephant 2003, guanyadora de la Palma d’Or i premi al millor director del…

Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat…