Resultats de la cerca

Fou fundada a Santiago Xile el 1957 com a resposta a una sèrie de recomanacions fetes pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides En un primer moment s’organitzà com a centre d’investigacions per a un període de quatre anys 1957-1960, posteriorment prorrogats amb el suport financer del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD fins el 1975, que es constituí com a una institució permanent amb identitat pròpia El centre s’organitza en tres grans àrees l' àrea de població i desenvolupament té com a principal objectiu sistematitzar i incrementar els coneixements de les…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…

El 1959 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i ingressà en el Cos de Sanitat de l’Armada El 1961 fou destinat a l’Hospital de la Marina de Cartagena Es doctorà 1966 a la Universitat de València amb la tesi La obra médico-quirúrgica del Doctor Juan Creus y Manso 1967 Fou responsable mèdic del Sector Naval de Balears 1965-90, i també de la Creu Roja de Palma 1980-93 El 1980 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de la qual és president des del 1991 La seva llarga carrera li ha portat nombrosos guardons i reconeixements com la Creu del Mèrit…

Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s XX seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs A més, fou un dels editors d’ Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric ha estat l’…

Llicenciat en dret 1945, encara que no exercí mai d’advocat, es dedicà a la investigació històrica sobre el País Valencià, especialment sobre les comarques meridionals i Benidorm Publicà, entre d’altres,  Regalismo en el siglo XVI Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia, Alicante Notas históricas 1373-1800, Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor 1972,  Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm 1972, L'almirall Bernat de Sarrià i la Carta de Poblament de Benidorm 1976 i Història de la Senyera al País Valencià 1979 També és…

Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser només…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari de nombroses…

Llicenciat en dret l’any 1967 per la Universitat de Navarra, el 1971 guanyà les oposicions a notari, i començà a exercir a Barcelona l’any 1977 Fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consell General del Notariat de l’Estat espanyol 1987-89, magistrat del Tribunal Superior d’Andorra 1987-93 i del Tribunal Constitucional andorrà 1993-2001 És autor de treballs sobre dret civil, de família i de successions i s’ha especialitzat en les matèries del dret i la situació jurídica de les persones discapacitades o que requereixen especial protecció Membre de la Comissió Jurídica…

Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a historiador,…

Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià 1909 i es doctorà 1911 amb Cuadros de sumas y sus aplicaciones El 1914 guanyà les oposicions a la càtedra de matemàtiques de l’institut de Santiago de Compostella i, després de diversos trasllats, el 1925 ocupà la càtedra de l’institut Lluís Vives de València fins a la seva jubilació 1959 A banda de la seva professió, s’interessà per l’arqueologia, la numismàtica i l’epigrafia Treballà en les excavacions de la necròpoli romanocristiana de la Fàbrica de Tabacs a Tarragona El 1943 fou nomenat comissari local de les…