Resultats de la cerca
Es mostren 1245 resultats
colònia industrial
Colònia industrial Viladomiu (Gironella)
© Fototeca.cat
Història
Economia
Conjunt d’instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
moviment social catòlic
Cristianisme
Moviment, també conegut amb el nom de catolicisme social, que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme.
Arrelat en la necessària recerca, després de la Revolució Francesa, d’una alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes l’expressió “catolicisme social” s’encunyà als voltants del 1890, en plena desclosa del moviment obrer, amb els seus sindicats i partits influïts pel marxisme, fou un corrent assistencialista i paternalista, nascut a Bèlgica congrés de Malines, 1863-64, i en foren principals protagonistes Kettler a Alemanya, Manning a Anglaterra, i Taparelli d’Argelio a Itàlia En formen també part els cercles catòlics obrers O Harmel, compost d’obrers i…
Antoni Vicent i Tolz
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà…
La vaga general del 1855
A la clase obrera , ban, Barcelona, 2-7-1855 FEC / GS Entre els dies 2 i 10 de juliol de 1855, la població obrera de les fàbriques de Barcelona i de moltes localitats industrials de Catalunya va abandonar massivament el treball en actitud de protesta reivindicativa Fou la vaga que ha estat designada com la primera de caràcter general, tot i que no s’exclou que un estudi més detallat sobre una vaga anterior, entre els dies 23 de març i 3 d’abril de 1854, pugui desplaçar cap a aquest moviment la primacia cronològica En la proclama impresa, no signada, que va ser difosa el dia 2 de juliol per…
Patronat de l’Obrer
Associació confessional catòlica d’ajuda als treballadors fundada a Barcelona el 1879, sota el mecenatge del marquès de Comillas.
Pretengué bàsicament d’evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l’establiment de centres de collocació, d’escoles per a obrers, l’ajuda als obrers malalts, etc , amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc El Patronat Obrer de Barcelona edità El Obrero Católico 1884 i El Patronato del Obrero a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892 Fou un organisme en un cert sentit parallel als cercles d’obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent…
mà d’obra
Economia
Total d’obrers assalariats d’un sector o un país determinats.
L’anàlisi del seu volum i de la seva qualificació, així com de la seva distribució entre els diferents sectors econòmics, és un element indicatiu del grau de desenvolupament del país a què aquest correspon
Reform Acts
Història del dret
Conjunt de lleis aprovades pel parlament britànic, en el curs del s XIX, relatives a la reforma del sistema electoral per a la Cambra dels Comuns.
El Reform Act del 1832, amb el govern Grey, comportà una revisió i modernització d’un sistema que ja tenia tres segles el del 1867, amb Disraeli, concedí el dret de vot a la petita burgesia i als obrers especialitzats, alhora que rebaixà el cens exigit a la població rural el de 1884-85, amb Gladstone, concedí el vot als obrers industrials i als agricultors i afermà el principi revolucionari de la proporció numèrica
Josep Maria Esteve i Victòria
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i assagista.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet”, i dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 És autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932
Josep Maria Esteve i Victòria
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina