Resultats de la cerca

El seu nom prové del nom asturià de les les mongetes, fabes  Les mongetes es couen soles en una olla en aigua, durant unes dues hores, i més tard se li afegeixen les carns xoriç, botifarró, cansalda, etc, per a que cogui tot junt Es pot servir per separat la carn, anomenada  compango , de les mongetes

Més de 400 caps d’olla apareixen avarats en una platja de Tasmània Uns 380 moren i uns 50 poden ser salvats L’aparició de grups de cetacis en platges no és desconeguda tot i que les causes  no són clares, però aquesta és una de les ocasions dels darrers anys en què el nombre de cetacis morts és més elevat

Els Falcons és una petita caseria del terme situada al sud-oest de Penelles El lloc consta amb la seva torre, avui desapareguda, des del 1138, en què la “ turrim de Falcons ” és una de les afrontacions del terme i alou de Bellestar, que Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon concediren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla perquè hi bastissin un castell

Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma

Pensionat a Roma per la Diputació de València després d’haver modelat una estàtua dedicada a l’escultor Vergara 1880 Museu de Belles Arts de València, hi feu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes al mateix museu Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist , que presentà a Madrid Esdevingué també un pintor d’aiguaforts notable Capellà de missa i olla Hàbil i enginyós, conreà també la ceràmica i fou un dels grans colleccionistes de taulellets antics

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia

Casualment, en un jardí d’una casa situada prop de l’església de Sant Martí de Montclar, a mà dreta del camí d’accés a aquest poble, fou trobat un enterrament medieval Actualment l’esquelet i l’olla que l’acompanyava es conserven al Museu Municipal de Berga Petita olla trobada dintre la sepultura, damunt el pit de l’esquelet És una peça del final del segle XI o del començament del XII Es conserva el Museu Municipal de Berga J Bolòs Un dibuix de l’olleta trobada a l’interior de la sepultura J Bolòs Aquest enterrament sembla que era de fossa, excavat a terra, mancat de…

Situació Un aspecte de la necròpolis J Bolòs Darrere l’absis de l’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà hi ha restes de diverses sepultures de lloses Bona part de la necròpolis degué ésser destruïda en obrir i eixamplar el camí que passa per la banda de llevant de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Necròpolis Actualment s’endevina l’existència de dues sepultures En tots dos casos han estat partides pel camí i només en veiem una secció vertical Una d’elles, la més septentrional té una amplada de 47 cm Actualment, sense realitzar-hi cap excavació, podem veure que hi ha tres…

Molts cops, els diversos fragments es lliguen entre ells mitjançant breus passatges modulants El seu nom prové de l’expressió francesa pot-pourri , la qual tradueix al seu torn la castellana olla podrida escudella Tot i que la primera obra a què s’aplicà el terme pertany al segle XVII Pot poury burlesque , París, 1649, fou cap al segle XIX que el popurri esdevingué una forma popular, amb transcripcions o elaboracions per a piano o conjunt instrumental amb piano de motius procedents majoritàriament de l’òpera La Marche et réminiscences pour mon dernier voyage , de G Rossini, és…