Situació
Un aspecte de la necròpolis.
J. Bolòs
Darrere l’absis de l’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà hi ha restes de diverses sepultures de lloses. Bona part de la necròpolis degué ésser destruïda en obrir i eixamplar el camí que passa per la banda de llevant de l’església.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG040602.
Necròpolis
Actualment s’endevina l’existència de dues sepultures. En tots dos casos han estat partides pel camí i només en veiem una secció vertical.
Una d’elles, la més septentrional té una amplada de 47 cm. Actualment, sense realitzar-hi cap excavació, podem veure que hi ha tres lloses, una a cada costat i la darrera al damunt; totes tres tenen un gruix d’uns 16 cm. Les lloses laterals, amb una alçada d’uns 30 cm, són col·locades gairebé damunt la roca, que serveix de fonament de l’església.
Al costat de migjorn d’aquesta tomba, a tocar de la coberta, hi havia un fragment de la vora d’un atuell fet amb terrissa negrosa. És una vora sortida, amb un llavi arrodonit, d’una olla que tenia un diàmetre de boca de 15 cm i un gruix de la paret de la panxa de 5 mm. Per la seva pasta ja força clara, però encara, amb nombrosos fragments de quars i algun de mica, la podem datar cap al segle XIII. A la cara exterior de l’olla, força bombada, hi ha restes de sutge, que demostra que fou utilitzada. Joan Badia ja esmenta l’existència en aquest indret d’un gran nombre de fragments de ceràmica grisa.
Dibuix del fragment d’atuell de ceràmica aparegut al costat d’una de les tombes.
J. Bolòs
De la tomba més meridional hom pot veure només les dues lloses laterals i de la coberta. Aquesta sepultura té una amplada de només 24 cm i una alçada d’uns 30 cm. El gruix de les lloses oscilla entre els 10 i els 15 cm.
En principi podem datar aquests sepulcres de cista cap al segle XI.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 397.