Resultats de la cerca
Es mostren 559 resultats
Bonaventura Furlanetto
Música
Compositor italià.
D’origen humil, fou gairebé autodidacte Gràcies al seu talent musical pogué ordenar-se de sacerdot El 1768 fou nomenat director de cor de l’església de Santa Maria de la Visitació, càrrec en el qual romangué fins el 1808 A partir d’aquest any dirigí la capella de Sant Marc i gràcies a aquesta activitat pogué ampliar la seva formació sobre la música sacra, com mostra la creixent complexitat de les seves obres El 1811 l’Institut Filharmònic de Venècia, on exercia la docència, l’elegí mestre en contrapunt per unanimitat, cosa que indica l’estima amb què era tingut pels seus…
Lupus Hellinck
Música
Compositor flamenc.
Fou nen de cor a Sant Donat de Bruges entre el 1506 i el 1511 Poc després, l’any 1513, hi retornà com a sagristà i s’hi mantingué fins el 1515 Després d’ordenar-se de sacerdot, hi ingressà com a cantor el 1519 L’any 1521 s’ocupà del magisteri de capella a Notre Dame de Bruges, càrrec que exercí fins el 1523 Des d’aquest moment fins a la data de la seva mort es responsabilitzà de la direcció del cor de Sant Donat La major part de la seva obra està constituïda per composicions sacres S’han conservat tretze misses de paròdia, la part més substancial de la seva producció, quinze…
Antoni Llorenç
Música
Orguener i sacerdot franciscà català.
Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs, ajudats per…
Desapareix un submarí argentí
Després d’un últim contacte, el submarí San Juan de l’armada argentina desapareix amb 44 tripulants a bord El dia 24, les autoritats argentines informen que l’organisme internacional que supervisa el compliment de la prohibició d’assaigs nuclears va detectar una explosió poques hores després del darrer contacte a la mateixa zona de l’Atlàntic, propera a Ushuaia Les autoritats argentines també informen que se’ls va comunicar una avaria elèctrica, cosa que va decidir ordenar el retorn a la base de Mar del Plata Tot i que s’intensifica la cerca del San Juan amb l’ajut internacional…
entrellaçament
Tècnica que consisteix a reordenar temporalment les dades en format digital d’una comunicació o d’un sistema d’emmagatzematge, per tal de millorar el seu rendiment.
L’objectiu principal en canviar l’ordre de les dades és el d’afegir aleatorietat En telecomunicacions, aquesta tècnica es útil davant la presència de ràfegues d’errors Aquestes ràfegues, típiques d’un canal ràdio, consisteixen en l’aparició de llargues sèries d’errors consecutius en les dades Per mitjà de l’entrellaçament, canviant l’ordre de les dades que s’envien, i tornant-les a ordenar en recepció, s’aconsegueix distribuir els errors de manera aleatòria per tot el missatge, amb la qual cosa resulta més fàcil la seva detecció i correcció Per exemple, si es…
codicil
Dret civil
Disposició d’última voluntat, atorgada amb les mateixes solemnitats externes d’un testament, en la qual hom modifica, aclareix o revoca el que ha estat establert en testament.
Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix, seguint un…
Swazilàndia 2015
Estat
Els tribunals van deixar en llibertat dos opositors, un periodista i un defensor dels drets humans en unes decisions que van mostrar, segons la defensa d'un dels acusats, "la independència del poder judicial" en la monarquia absoluta de Mswati III El periodista Bheki Makhubu i el defensor dels drets humans Thulani Maseko, condemnats a dos anys de presó al març del 2014 per criticar l'arbitrarietat del sistema judicial, van ser absolts pel Tribunal Suprem En un altre dictamen, el Tribunal Suprem també va ordenar l'alliberament de Mario Masuku, president de PUDEMO, una formació opositora…
any de l’Encarnació
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de març.
En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí S'…
Joan Planas i Feliu
Literatura catalana
Música
Cristianisme
Eclesiàstic, poeta i compositor.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada 1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…
,
parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Paisatge del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser entre el puig de Bastiments i Vallter
© Guillem Verger
Espai natural
Espai natural de la comarca del Ripollès declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya pel decret del 22 de setembre de 2015.
Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter i del Freser 85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven exclosos del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina