Resultats de la cerca

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou cinc cops campió d’Espanya, quatre en vuit amb timoner 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió d’Espanya en quatre amb timoner 1945, 1946 i tercer classificat en quatre amb timoner 1950 i en vuit amb timoner 1951 També aconseguí diverses vegades el títol de campió de Catalunya Un cop retirat, el 1957 fou delegat de rem i directiu del seu club

Professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna URL Formà part del collectiu Joan Orja amb J-A Fernández i J Subirana, amb el qual publicà Fahrenheit 212 Una aproximació a la literatura catalana recent 1989, que a finals dels anys vuitanta mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Entre els anys 1987 i 1998 fou director d’Edicions Proa Ha estat impulsor, l’any 1999, de la publicació trimestral Idees Revista de temes contemporanis   Com a crític i assagista collaborà habitualment a La Vanguardia i l’ Avui Ha tingut cura de l’edició i pròleg de l’obra poètica de…

Es doctorà en filosofia per la Universitat de Girona, d’on és professor des del 2008 Collaborador de diversos mitjans de comunicació El Punt , El País , La Vanguardia , Diari de Girona , Ara , TVC , l’any 2011 rebé el premi Manuel Bonmatí de periodisme Ha dut a terme espectacles interdisciplinaris com a rapsode, músic o director, entre d’altres la primera execució en solitari a l’Estat espanyol de l’obra per a piano Vexations , d’Erik Satie 2009, l’espectacle Ballar la veu , de Perejaume, basat en textos de Jacint Verdaguer 2011 i la lectura completa de l’ Odissea , d’Homer 2017 Director de…

Fill del pilot  Salvador Servià  i nebot del també pilot Josep Maria Servià , començà la vida esportiva al kàrting El 1993 feu el salt als monoplaces anant a córrer a França a les diverses Fórmula Renault, com la Campus, La Filière, la Fórmula 3 i la Spider 1996-97 Davant la impossibilitat d’accedir a un volant de Fórmula 1, marxà als Estats Units, on començà pel campionat Indy Lights, que guanyà el 1999 Habitual dels campionats americans de monoplaces, el 2005 fou el seu millor any, amb la victòria a la cursa de Montreal i el segon lloc a la classificació general, formant part de l’equip de…

Vida Influït per l’ambient familiar i per l’escoltisme, estudià música amb MLl Torrà de Gibert, N Carbonell i també amb E Toldrà, de qui, a més, fou secretari Compaginà els estudis musicals amb els de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en història Des del 1983 fou catedràtic d’història de la música en aquesta mateixa universitat, de la qual ja era professor des del 1970 El 1947 cofundà la Coral Sant Jordi , que dirigí fins el 1991 Especialista en direcció coral, professà sobre aquesta matèria en diferents països Mantingué una intensa activitat en el terreny de la…

Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres  Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs  Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña  La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes  Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici  Arte visigodo en España , de Pere de Palol  La Universidad de…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 2004, completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010 El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona Des del 2012 és consultor tècnic de l’ Organització Mundial de la Salut Ha…

Membre del Partit Catalanista Republicà En proclamar-se la República, ocupà el palau de justícia de Barcelona, i fou nomenat president de l’audiència territorial de Catalunya A l’agost del 1931 substituí Carles Esplà com a governador civil de Barcelona, càrrec en el qual s’esforçà a mantenir l’ordre públic i la legalitat republicana davant les accions d’alguns sectors de la CNT, que començava a ésser dominada pels elements de la FAI Dimití a finals de desembre del mateix any Fiscal del tribunal suprem de la República, el 1933 actuà com a tal en el procés instruït al general Cavalcanti i…

Cursà estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història moderna i contemporània 1996 i es doctorà en història del pensament econòmic 2002 Professor en aquesta universitat des del 1998, ha dut a terme recerca historiogràfica en diversos arxius Ha fet divulgació històrica en programes de ràdio i televisió, i com a autor o coautor de diversos llibres Els catalans i Cuba , 1998 La batalla de l’Ebre Història, paisatge, patrimoni , 1999 La presó Model de Barcelona , 2000 Manuel Girona, el Banc de Barcelona…