Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
biohidrogen
Ecologia
Hidrogen obtingut per mitjà de processos biològics, principalment per a ésser usat com a font d’energia.
L’hidrogen és una font d’energia neta alternativa als combustibles fòssils Actualment, s’obté del petroli i el gas natural, però s’estan fent estudis per a aconseguir-lo de fonts més netes, com ara per mitjà de processos biològics Actualment, hi ha tres processos viables per a l’obtenció de biohidrogen la biofotòlisi, la fotofermentació i la fermentació fosca La biofotòlisi és la producció d’hidrogen mitjançant algues verdes que empren l’energia solar per a dissociar l’aigua en oxigen i hidrogen La fotofermentació utilitza les vies catabòliques de bacteris fotoheteròtrofs no sulfurats per a…
elastòmer acrílic
Química
Tipus de polímer que té una qunatitat predominant d’èster acrílic en forma d’acrilat d’etil o d’acrilat de butil en cadena de polímer:
Els elastòmers acrílics foren desenvolupats per resistir l’acció degradant dels olis a temperatures de 175-180°C La naturalesa i l’estructura d’aquests polímers també els fa passius a l’atac de l’oxigen i de l’ozó Complementàriament són destacables llur estabilitat a la calor, llur flexibilitat i llur impermeabilitat als gasos El procés d’obtenció és més senzill que el dels cautxús diènics el làtex provinent de la polimerització per emulsió de l’acrilat d’alquil és rentat, assecat i laminat hom disposa també d’aquest elastòmer en forma de làtex Encara que tinguin la cadena…
estratosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 12 i els 40 km d’altitud, en valors mitjans.
Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h, i els moviments…
brandi
Begudes destil·lades
Beguda alcohòlica obtinguda a partir de vi destil·lat i envellit en botes de roure o d’alzina.
Mitjançant una primera destillació simple hom obté un aiguardent de 65-68° sense cap mena de perfum aquest es desenvolupa a conseqüència de l’envelliment esterificació, formació d’aldehids i cetones aromàtics, etc, el qual dura uns 20-25 anys Acabat el procés, el vi destillat ha perdut una tercera part del volum, fonamentalment alcohol, i aleshores passa a tenir una graduació de 52-60° Aquest tipus de brandi, no corrent al mercat, és emprat per a reparar els tipus comercials, per barreja amb alcohols més joves i per addicions de caramel i d’aigua la graduació final sol ésser d’uns 40-50° A…
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
efecte hivernacle

Representació ideal de l’efecte hivernacle
© Fototeca.cat
Meteorologia
Escalfament de l’atmosfera i de la superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet que l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).
Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d’aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d’atmosfera El poder d’absorció de l’atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l’ozó En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols Per aquesta raó, l’efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques A aquest fenomen és deguda la…
monsó
Meteorologia
Geografia
Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.
El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de…
ozonòmetre
Física
Aparell per a determinar la quantitat d’ozó present en l’atmosfera o en una mescla gasosa.
antiozonant
Química
Dit de les substàncies utilitzades per a reduir o evitar l’enèrgica acció oxidant de l’ozó.
Els antiozonants són emprats, sobretot, per a protegir el cautxú, natural o sintètic, i consisteixen en ceres de petroli microcristallines o amorfes, que actuen físicament interposant una pellícula protectora, en amines secundàries aromàtiques tals com la N, N 1 -difenil-ρ-fenilendiamina o la quinolina, i en derivats furànics
esterilització
Alimentació
Biologia
Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) que hi ha en un medi determinat (antisèpsia).
L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120°C a 140°C, que permet l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina