Resultats de la cerca

Fou senyor d’Aups Acollí a la seva cort nombrosos trobadors —entre d’altres, Ramon Vidal de Besalú—, i es convertí en el prototip del noble cortesà, tot mantenint-se al marge dels problemes polítics de l’època Les composicions conservades, algunes de les quals són partiments amb Pèire Vidal, Raimbaut de Vaqueiras, etc, segueixen els antics cànons de l’amor cortès

En exclaustrar-se el 1835 continuà el seu apostolat per França i l’Estat espanyol Fundà la congregació de carmelitanes missioneres terciàries descalces carmelitana terciària descalça primer a Sant Pèire de Livron 1845-50 i després a Lleida i a Ciutadella Menorca Fundà a Barcelona l’Escola de la Virtut, a l’església de Sant Agustí, de caràcter social i religiós

La ciutat nasqué al voltant d’una abadia fundada al s VII i reformada al s XIII per l’orde de Cluny D’aquest temps data l’església de Sant Pèire La porta meridional és una obra molt important de l’escultura romànica al timpà hi ha el monumental relleu de la Visió de l’Apocalipsi , realitzat cap al 1130 El claustre, del s XII, reconstruït al s XIII, té un magnífic conjunt de capitells historiats

Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i…

Estudià a Bolonya Fou paborde de la catedral de Tortosa 1639 Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino 1643, Fruits espirituals del Via-Crucis 1646 i Noves rimes en llaor de la Mare de Déu 1649 Es mostrà contrari a Felip IV de Castella durant l’ocupació francesa de Tortosa 1648-50 i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat El 1651 anà a Tolosa Llenguadoc en el seguici de Pèire de Marca El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després

Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets , continguda en el Cançoneret de Ripoll Es tracta de la composició més original de les de temàtica amorosa, ja que apareix personificada com a mitjancera entre el poeta i la seva dama, dialoga amb ell i li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “Na Lutz” Aquesta tècnica té precedents en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema

Benedictí, refusà el retorn a Roma i comprà el feu d’Avinyó Excomunicà l’emperador Lluís de Baviera i induí una nova elecció imperial Acollí Jaume II de Mallorca quan fou desposseït de la corona 1344

Comte d’Ayen El 1642 fou nomenat governador militar de Perpinyà i el 1646 fou enviat a Barcelona a posar pau entre Pèire de Marca i Jde Margarit i el lloctinent de Lluís XIV a Catalunya, comte d’Harcourt El 1650 li fou atorgat el vescomtat de Canet Rosselló, que havia estat confiscat als seus legítims posseïdors Reprimí amb una gran crueltat l’alçament antifrancès de Puigcerdà 1652 Posteriorment fou governador del Rosselló, càrrec que passà al seu fill, Anne-Jules de Noailles El 1663 el seu comtat d’Ayen li fou elevat a ducat-paria amb el nom de ducat de Noailles

En arquitectura són importants les muralles d’algunes ciutats, avui desaparegudes, i les esglésies sense volta, de tipus basilical, com les de Sant Pèire de Viena del Delfinat, la cripta de Saint-Paul a Jouarre Illa de França i el baptisteri de Saint-Jean de Poitiers En escultura es destaquen els relleus de l’hipogeu de Mellebaude Poitiers i els capitells de la cripta de Jouarre L’art merovingi tingué el punt més refinat en l’orfebreria, de decoració geomètrica, a base d’esvàstiques, espirals i entrellaçats i tècnica cloisonnée en l’encast de les pedres cal esmentar el tresor de…

Aquesta església parroquial és situada dins el petit nucli del poble de Prunhanas, al N de la Fenolleda El 1011 el comte de Besalú Bernat I Tallaferro , que havia acabat de fundar al castell de Fenolhet el monestir de Sant Pèire, el dotà, entre altres esglésies, amb la de Sant Martin de Prunhanas, subjecció que el papa Sergi IV va confirmar Es tracta de la notícia més antiga que es té d’aquest temple Hom desconeix en quin moment l’església de Prunhanas degué restar alliberada d’aquest lligam L’actual església de Sant Martin és un petit edifici d’una sola nau amb un campanar d’…