Resultats de la cerca

El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…

Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern

Té una superfície de 2 900 ha L’interès d’aquest se centra en el pantà del Foix, al voltant del qual es conserven zones de vegetació de ribera freixes, àlbers i tamarius i canyissars, i una rica fauna associada, amb més de 150 espècies catalogades d’ocells, rèptils i amfibis El parc té també un interessant patrimoni historicocultural castells de Castellet i de Penyafort Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Els seus jardins, parcs i monuments l’han convertida en un gran centre turístic Entre els seus edificis cal fer esment del Paço de Sintra, antiga residència estival dels monarques portuguesos s XIV-XV, del Castelo dos Mouros s VII-VIII, del Palácio da Pena 1839-50, edificat al lloc d’un monestir de jerònims d’estil manuelí 1503-11, del qual es conserven moltes parts, i de la Quinta de Monserrate, amb els seus jardins de vegetació subtropical

Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós

S'estén uns 450 km des del SE d’Idaho al N d’Utah Formada de gneis, esquists cristallins, roques calcàries grises i quars rogenc, mostra una acusada empremta glacial Per l’W s’aixeca com a gran muralla per damunt la depresió del Gran Llac Salat, mentre que a l’E davalla més suaument cap a la conca del Colorado Culmina al Mount Timpanogos 3 662 m, al S de Salt Lake City Activitat ramadera, recursos forestals i grans reserves d’energia hidroelèctrica Parcs nacionals

Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics

És un centre turístic per la proximitat als parcs nacional dels Arcs i de Terra de Canyons, caracteritzats per la formació d'arcs més de 2000 i l'erosió del terreny pels rius Colorado i Green, respectivament Uns 30 km a l'oest de la localitat hi ha la mina de Moab, on s'extreu potassa utilitzant un mètode que combina la dissolució de la mateixa en la mina i l'evaporació solar en uns llacs per tornar a cristallitzar el producte Aquests llacs es caracteritzen pels seus colors de tons blavosos i lilosos

Organitzat pel Club Atletisme Sant Celoni sota la direcció d’Albert Galín, era una cursa de 12 km entre Sant Celoni i la Costa del Montseny que passava, sempre en pujada, per parcs naturals Hi participaren els millors especialistes catalans i espanyols, i els guanyadors foren Josep Orriols primer campió, Josep Marín cinc vegades, Manuel Alcalde dues vegades, Andrés Marín tres vegades, Francisco Botonero una vegada i Valentí Massana nou vegades entre el 1988 i el 1997 També hi havia una prova femenina, de 5 km, entre Mosqueroles i la Costa

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929