Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
Joaquim Marsillach i Lleonart
Joaquim Marsillach i Lleonart
© Fototeca.cat
Música
Crític musical.
Vida Fill de Joan Marsillach i Parera , estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi , que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi —que finalment el portà a la mort— entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment, i assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 —en fou membre del patronat— i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música…
,
Mercè Nicolau i Cusson

Merçè Nicolau
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Era filla del compositor Antoni Nicolau i Parera Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Debutà el 1915, amb Misteri de dolor , d’Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l’actor Ramon Martori Estrenà, entre altres obres, Rondalla d’esparvers 1918, de JMde Sagarra, i Al cor de la nit 1918 i Alta banca 1921, d’AGuimerà També destacà en els papers de Nora i de Hedda Gabler, de les obres d’Ibsen, i en Monna Vanna , de Maeterlinck Després del 1946 actuà en teatre radiofònic català, per a Ràdio Barcelona
Àngel Orte i Abad

Àngel Orte i Abad
© Família Orte
Aeronàutica
Aviador.
El 1921 inicià estudis de pilot d’aviació a Le Bourget París Es decantà, però, pels hidroavions i continuà els estudis a Sesto Calende, Lago Maggiore Itàlia Fou el primer pilot d’hidroavió dels Països Catalans Durant un breu temps participà en la línia aèria de correu Aereo Marítima Mallorquina, que feia el trajecte de Palma Mallorca a Barcelona Suspesa aquesta, fundà una escola d’hidroavions a Portocolom Mallorca En tancar-se l’Escola d’Aviació, el 1923 feu una volta a la península Ibèrica en hidroavió, amb un recorregut d’uns 4000 quilòmetres, en companyia de Jordi Parera
Francesc d’Assís Argemí i Casamada
Música
Mestre de capella i organista català.
A set anys entrà d’escolà al monestir de Sant Jeroni de Barcelona, on estudià sota el mestratge del pare Marsal, mestre d’orgue i contrapunt Poc temps després fou organista a Martorell, i després a Badalona Concursà contra Parera i Gotós per a la plaça d’organista i mestre de capella de Vinaròs, mostrant un gran coneixement en contrapunt, composició i també en el domini del violí i l’orgue De Vinaròs estant compongué abundant repertori religiós, en el qual destaquen nou lamentacions, diverses misses, misses pastorils, misses de glòria, repertori instrumental i peces ballables
Albert Bastardes i Porcel

Albert Bastardes
Fundació Història del Disseny
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, interiorista, dissenyador i urbanista.
Fill d’ Albert Bastardes i Parera i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid,…
Club de Golf Platja de Pals

Club de Golf Platja de Pals
Club de Golf Platja de Pals
Golf
Club de golf de Pals.
Fundat l’any 1966, fou el primer camp de golf de la Costa Brava Fou ideat per Baltasar Parera i Rosa Coll i dissenyat per FW Hawtree Originalment tingué nou forats però el 1970, amb la celebració del Campionat Internacional Amateur d’Espanya, inaugurà el recorregut de divuit forats de par 73 Organitzà l’Obert d’Espanya de golf 1972, l’Obert de Catalunya 1989, l’Obert de Girona 1991, com també un Campionat d’Europa júnior masculí i un Campionat d’Europa sènior per equips Disposa d’escola de golf i de camp de pràctiques El 2003 passà a anomenar-se Golf Platja de Pals
José María Pérez de Lucía Vives
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, l’any 1960 aconseguí el títol de pilot privat i el 1963 feu un viatge amb avioneta en solitari a les illes Canàries Guanyà vuit edicions de la Volta Aèria a Catalunya fent parella amb August Lluch 1963, Enric Wilhelm 1964, Joan Amigó 1967, 1969, 1970, 1973 i José Gregori 1979, 1980 També guanyà la Vuelta Aérea a España 1966, amb José Gregori, i la Vuelta a la III Región 1969 Formà part de l’equip espanyol que s’adjudicà la Volta Aèria a Europa 1967 El 1970 aconseguí el títol de pilot comercial El 1975, juntament amb Xavier Casanovas, Narcís …
El pacte de Gènova
Capella de Sant Sebastià al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona RM En l’estat de revolta latent contra Felip V que vivia Catalunya a l’estiu del 1705, un fet cabdal va donar el tomb decisiu als esdeveniments que cada vegada eren més favorables al partit austriacista el 20 de juny, Antoni de Peguera i el doctor Domènec Parera, ambdós exiliats a conseqüència de la repressió exercida pel virrei Velasco, amb plens poders conferits pel grup de vigatans —Francesc Macià Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Josep Moragues i Mas,…
Josep Sabater i Sust
Música
Pianista i director d’orquestra.
Feu estudis musicals primer amb el seu pare Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de trenta anys en…
,
Glossarium mediae latinitatis Cataloniae
Diccionari que recull tots els mots llatins i romànics documentats en fonts arxivístiques i lletràries catalanes de l’any 800 al 1100.
Començat per un equip de filòlegs llatinistes sota la direcció de Marià Bassols i de Climent, n’aparegué el primer fascicle el 1960 En fou el primer cap de redacció, des d’aquest any fins el 1985, i principal impulsor Joan Bastardas i Parera Els articles del diccionari consten de mot base amb les formes en què apareix, el derivat català actual si existeix, l’etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient La gran riquesa documental d’aquest recull el fa d’un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina