Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…

Fou campió d’Espanya professional en la modalitat balls llatins amb Laura Pérez 2006 i amb Ania Fasciszewska 2007 Posteriorment, es proclamà campió de Catalunya 2009, 2010 i d’Espanya 2010, 2011 de la mateixa modalitat amb Maria Larionova

Fill de l’escriptor i director del Banc de Catalunya a París Joan Pérez i Jorba Fou director de la brigada econòmica de la policia francesa Dedicat, en francès, a la novella policíaca amb el pseudònim de Julien Clay , el 1966 guanyà el Grand Prix du Quai des Orfèvres amb el seu llibre Du sang sur le grand livre

Fou campiona d’Espanya professional en la modalitat de balls llatins 2002, 2003 amb la seva parella Marc Pérez És professora de ball i dirigeix l’escola de balls de saló Wapachá de Reus Té el títol de jutge estatal i internacional i el de directora de competició Ha format part de la comissió tècnica de l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició 2002-04 i és representant de ball estàndard a la Federació Catalana de Ball Esportiu

Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los idilios de…

Estudià geografia i història a la Universitat de València La seva activitat docent, iniciada el 1963, s’ha desenvolupat en diversos instituts de Tarragona, Las Palmas de Gran Canària, Puertollano, Vila-real, València i al Liceu Espanyol de Roma És diplomada de postgrau de tercer cicle sobre formació del professorat de ciències socials per la Universitat de Barcelona i màster en didàctica de la història, la geografia i l’art per la UV Fou becada pel govern francès per a temes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, i realitzà treballs d’innovació educativa en diverses…

Es formà al Conservatori de Ciutat de Mèxic entre els anys 1929 i 1932 i fou deixeble de S Revueltas Juntament amb altres alumnes d’aquest, com ara B Galindo, S Contreras i P Moncayo, creà l’anomenat Grup dels Quatre Formà part de diferents orquestres mexicanes i més tard fou director d’orquestra A partir del 1944 abandonà la composició Les seves obres estan marcades per l’ús d’escales pentatòniques i per les reminiscències de la música maia Dins del conjunt de la seva producció, més aviat escassa, cal destacar U kayil chaac 1934, escrita per a soprano, orquestra de cambra i percussió indígena

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Rebé les primeres lliçons de música en l’àmbit familiar i quan tenia catorze anys substituí la soprano protagonista de Maruxa A Vives a Elda V Lleó la contractà poc després per a cantar al Teatre Ruzafa de València, on interpretà el gran repertori operístic El 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid i l’any següent estrenà al Teatre Alcázar d’aquesta ciutat El collar de Afrodita , de J Guerrero Posteriorment actuà amb èxit al madrileny Teatre Apolo i més tard passà al Teatre Calderón El 1932 participà en l’estrena de Luisa Fernanda , de F Moreno Torroba, de qui després cantà altres…

Format al Seminari Conciliar de Palència 1948-55 i al Conservatori de Madrid, es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Comillas 1967 Dirigí el cor de la catedral de Santiago de Compostella 1964-69 i fou professor 1969-85 al Conservatori de Música de Sevilla, centre que també dirigí, i al Reial Conservatori de Música de Madrid des del 1985 Obtingué el títol de mestre de capella a l’Institut Gregorià de la Universitat Catòlica de París 1983, i el doctorat de filosofia a la Universitat de Sevilla 1984 A més, estudià amb J Chailley a París Presidí la Societat Espanyola de…