Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
aspiració
Física
Acció d’aspirar un líquid, cap a l’interior de la cambra d’una bomba, per l’efecte de succió que provoca el gir d’un rodet o el desplaçament mecànic de pistons, engranatges, pales, etc.
carburador

Esquema d’un carburador d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu mecànic que, en els motors d’explosió, té per missió fer la barreja d’aire i carburant (generalment benzina, o, eventualment, algun altre carburant líquid, com alcohol o benzol, o bé gasós, com butà o gas natural o gas pobre).
En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en posició…
pesca

A dalt, esquema d’un vaixell factoria; a l’esquerra, ecogrames de bancs de peixos; a la dreta, els quatre ormeigs principals en la pesca industrial
© Fototeca.cat
Pesca
Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l’home agafa peixos de l’aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d’altres éssers que hi viuen.
És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima la més important, especialment des del punt de vista econòmic la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d’altura Els instruments emprats en la pesca, anomenats genèricament ormeigs , són molt diversos i característics, segons el tipus de pesca, l’indret on és efectuada i la mena de peix que hom vol pescar En els ormeigs emprats en la pesca marítima, que solen tenir una certa correspondència en la pesca fluvial, el peix pot ésser capturat en…
banda
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Destinada sobretot a tocar a l’aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais interiors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII El terme fou emprat originàriament per a anomenar les bandes dels regiments militars que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també a conjunts instrumentals formats per civils i de composició semblant El nombre i la mena d’instruments que integren la banda varien d’un país a l’altre i també segons…
càrter
Tecnologia
Caixa metàl·lica, generalment de fosa o d’alumini fos, que conté el cigonyal, les bieles i els pistons i, en molts motors de quatre temps, tots els òrgans de la distribució, i els protegeix de la pols i de l’aigua.
Consta de dues parts el càrter superior o bancada i el càrter inferior aquest darrer, que sovint és de palastre estampat, serveix de dipòsit d’oli en els motors de quatre temps i de cambra per a l’admissió i la compressió preliminar de la mescla en els de dos temps
trompa

Trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta…
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…
cobla
Música
Agrupació instrumental que té com a funció principal la interpretació de sardanes (sardana).
Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…
L’estatoreactor de Ramon Casanova i Danés
Ramon Casanova i Danés amb l’estatoreactor mNACTEC La contribució més important a la tecnologia aeronàutica realitzada per un català ha estat sens dubte l’estatoreactor construït per Ramon Casanova i Danés Va patentar l’invent el 1917, però la seva importància no va ser reconeguda fins mig segle després, quan es comprovà que el seu reactor era molt similar al que havien utilitzat els alemanys per a construir la bomba V-1 Aquest fet va ser corroborat pel mateix inventor, que assegurà que els alemanys s’havien inspirat en la seva patent, ja que les dimensions i els elements que…
polispast

A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta politja i…