Resultats de la cerca
Es mostren 1046 resultats
Urà
W. M. Keck Observatory (Marcos van Dam)
Astronomia
Planeta del sistema solar, el setè atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Saturn i abans de Neptú.
A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…
Mars Science Laboratory
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’exploració, mitjançant el vehicle tot terreny anomenat Curiosity, del planeta Mart.
Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta, i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és el cràter Gale, a l'…
llei de les àrees
© fototeca.cat
Física
Teorema referit al moviment d’un punt sotmès a un sistema de forces centrals, que demostra que les àrees descrites pels radis vectors r
©són proporcionals al temps emprat per a descriure-les.
En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la…
revolució sinòdica
Astronomia
Moviment d’un astre que, partint d’una conjunció respecte al Sol i la Terra —quan es tracta d’un planeta interior o de la Lluna— o d’una oposició —quan es tracta d’un planeta exterior— el torna a situar, respectivament, en conjunció o en oposició.
La revolució sinòdica és una revolució aparent relativa a un observador situat a la superfície de la Terra, és a dir, que resulta de la composició dels moviments de l’astre considerat i de la Terra Com més lentament es mou un planeta a la seva òrbita, més petita és la revolució sinòdica Després d’una revolució sinòdica l’astre torna a presentar exactament la mateixa fase respecte a la Terra que al principi El període de la revolució sinòdica de la Lluna constitueix el mes sinòdic o llunació
premi Ramon Llull
Literatura catalana
Premi de novel·la en llengua catalana que atorga anualment l’Editorial Planeta.
Fou convocat per primera vegada el 1981, i entre el 2007 i el 2009 fou convocat conjuntament amb el govern d’Andorra En les edicions de 2011 i 2012 la Fundació Ramon Llull n’assumí la coorganització i el cofinançament Posteriorment tornà a ser organitzat i finançat exclusivament per Planeta Relació de guardonats 1981 Les aventures del cavaller Kosmas de Joan Perucho 1982 Sala de miralls de Ramon Folch i Camarasa 1983 Fortuny de Pere Gimferrer 1984 El rellotge del pont d’Esplugues d’Ignasi Riera 1985 El misteri del cant Z-506 de Miquel Ferrà 1986 Zona marítima d’Olga Xirinacs 1987 Lliçons d’…
Fobos
Astronomia
Satèl·lit de Mart que gira a una distància de la superfície del planeta de 9 380 km amb moviment retrògrad.
Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna Les…
zona d’habitabilitat
Astronomia
Regió de l’espai que envolta una estrella on seria possible l’existència d’un planeta amb aigua líquida a la seva superfície.
La zona d’habitabilitat, la determina la intensitat de la radiació provinent de l’estrella, ja que una radiació massa intensa o massa feble impediria la presència d’aigua líquida D’aquesta manera, com més alta és la temperatura d’una estrella, més lluny d’ella es troba la zona d’habitabilitat En el cas del sistema solar, es calcula que la zona d’habitabilitat comprèn una regió situada entre 0,725 i 3 unitats astronòmiques del Sol L’any 2007 es descobrí el primer planeta extrasolar de tipus superterra, Gliese 581 d, situat a la zona d’habitabilitat de la seva estrella L'exoplaneta…
anell
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense…
efecte hivernacle
© Fototeca.cat
Meteorologia
Escalfament de l’atmosfera i de la superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet que l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).
Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d’aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d’atmosfera El poder d’absorció de l’atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l’ozó En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols Per aquesta raó, l’efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques A aquest fenomen…
Bepicolombo
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb l’agència espacial del Japó ISAS/JAXA dedicada a l’exploració del planeta Mercuri.
La missió porta el nom del matemàtic i enginyer Giussepe Bepi Colombo Consta de dues sondes la Mercury Planetary Orbit, construïda per l’ESA i que estudiarà la superfície i la composició interna del planeta, i la Mercury Magnetospheric Orbiter, aportació japonesa que estudiarà la magnetosfera de Mercuri Per a arribar al seu destí la sonda utilitzarà l’impuls gravitatori de la Lluna, Venus i el mateix Mercuri, i farà servir, a més, la propulsió elèctrica solar SEP Aquesta nova tecnologia de baix cost, que combina l’assistència gravitatòria amb la propulsió espacial, fou provada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina