Resultats de la cerca

S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars L’origen de les hemorràgies pot ésser molt divers, per bé que en una part important són degudes a traumatismes externs Segons la localització del vas lesionat, l’hemorràgia pot ésser externa, quan la sang surt a la superfície del cos, o bé pot ésser interna, quan la sang s’acumula a l’interior de l’organisme en aquest darrer cas és possible que s’origini una hemorràgia oculta, és a dir, una pèrdua de sang poc important que no es detecta fàcilment, perquè…

L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal destacar les anèmies…

Reben el nom de mielodisplàsies o displàsies medullars un grup d’alteracions hematològiques caracteritzades per la funció anormal d’una part de les cèllules hematopoètiques medullars Aquest tipus d’alteracions són anomenades també anèmia refractària , i fa referència a una de les seves conseqüències principals, l’anèmia, i al fet que no respon als tractaments emprats en les anèmies d’altres orígens L’origen de les mielodisplàsies encara no s’ha pogut establir amb claredat, bé que solen ésser degudes a defectes genètics hereditaris Simplificada-ment, se sap que una part de la població cellular…

La malaltia de von Willebrand és un trastorn de la coagulació degut a una alteració genètica hereditària que es caracteritza per l’aparició d’hemorràgies o la prolongació de les que es presenten per altres causes La malaltia de von Willebrand és poc freqüent i afecta igualment els dos sexes L’origen d’aquesta afecció consisteix en un defecte en la síntesi d’una glucoproteïna, anomenada factor von Willebrand , que en el plasma circula associada al factor VIII de la coagulació, i les funcions de la qual són d’estimular l’elaboració del factor VIII i afavorir l’adherència de les plaquetes…

L’ hematopoesi és el procés de formació de les diverses cèllules sanguínies Aquest procés es duu a terme sobretot en la medulla òssia, on es localitzen unes cèllules precursores de totes les cèllules sanguínies anomenades cèllules mare pluripotencials Les cèllules mare pluripotencials, a més de multiplicar-se elles mateixes, originen les cèllules mare monopotencials , que estan preparades per a generar concretament un tipus de cèllules sanguínies Cada tipus de cèllula experimenta un procés determinat fins atènyer la cèllula madura que circula per la sang El procés de formació de glòbuls…

És un instrument molt arcaic, originari de l’Àsia Menor i difós entre els grecs i a l’edat mitjana No obstant això, amb algunes modificacions, continuen formant part de l’orquestra simfònica moderna

Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…

La seva acció hormonal fa augmentar l’eritropoesi i la trombopoesi en estimular la diferenciació de les cèllules precursores Es produeix al ronyó i la seva secreció és estimulada en cas d’anèmia S'usa per al tractament d’anèmies greus La seva capacitat per a augmentar la producció d’eritròcits i, secundàriament, el subministrament d’oxigen al múscul serveix, fraudulentament, per a millorar el rendiment d’esportistes d’elit Aquest dopatge implica risc de trombosi en incrementar el nombre de cèllules sanguínies

Definició S’anomena malaltia tromboembòlica un trastorn complex, comú a diverses afeccions, que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, amb la qual cosa es priva d’una aportació sanguínia adequada el sector que irriga el vas en qüestió La denominació de la malaltia inclou una sèrie de conceptes determinats Així, s’anomena trombe el coàgul de sang que es forma a l’interior d’un vas sanguini o del cor, i trombosi el procés de formació…