Resultats de la cerca
Es mostren 1167 resultats
heroi | heroïna
Mitologia
Ésser semidiví, al qual són atribuïdes gestes prodigioses a favor del grup que el reconeix com a tal.
La seva figura sovinteja en la mitologia de diversos pobles primitius i, bé que concebuda antropomòrficament, hom li reconeix poders sobrenaturals A Grècia, als segles VIII i VII aC, s’afermà el culte als herois, que esdevingué ritu de súplica per a obtenir llur protecció
Autoritat Nacional Palestina
Govern autònom provisional palestí amb jurisdicció als territoris ocupats per Israel el 1967, sorgit dels acords de pau d’Oslo.
Constituït el 5 de juliol de 1994, els poders li són transferits gradualment pel govern israelià La seva vigència és prevista fins a l’establiment d’un estatut definitiu, generalment interpretat com la creació d’un estat palestí independent Té gairebé plenes competències a la franja de Gaza, i a Cisjordània el seu control varia territorialment segons l’estadi de les negociacions D’estatut encara sense definir és Jerusalem El 1996, en les primeres eleccions al Consell òrgan legislatiu i a la presidència, foren elegits Al-Fatah i Yasser Arafat Després del collapse del procés de…
Maskhàdov imposa la llei islàmica a Txetxènia
El president de la República de Txetxènia, Aslan Maskhàdov, signa el decret segons el qual aquesta república caucàsica passa a ser regida per la llei islàmica Mitjançant un segon decret, Maskhàdov desposseeix de poders legislatius el Parlament, que seguirà exercint el paper de control del poder executiu
Consell de la República
Història
Segona cambra del parlament de la Quarta República francesa (1946-58).
Les seves atribucions eren molt limitades, puix que, fora de la seva participació a l’assemblea nacional per a l’elecció del president, només tenia un poder consultiu en matèria legislativa el 1954, però, tornà a rebre part dels poders legislatius tradicionals de la cambra alta
Sabaot
Transcripció llatina de l’hebreu ṣȩbā’ōt, que forma part de l’expressió bíblica Yahweh Ṣȩbā’ōt (Jahvè Sabaot, ‘déu dels exèrcits’).
Interpretat sovint com a nom propi de Déu, sembla que a l’origen designava el conjunt de poders celestes i terrestres al servei de Déu àngels, estels, etc Mentre les versions bíbliques solen mantenir el mot original, la litúrgia ha preferit la paràfrasi “Déu de l’univers”
Parliament Acts
Història del dret
Nom donat a dues lleis britàniques que defineixen els poders de la Cambra dels Lords.
La primera 1911 traçà l’estructura del sistema parlamentari britànic actual en abolir el seu poder de vet absolut davant les lleis aprovades per la Cambra dels Comuns La segona 1949 reduí els terminis dels quals disposa per a aprovar-les menys d’un mes per a les lleis pressupostàries i menys d’un any per a les altres
gerúsia
Història
A Esparta, senat o consell dels ancians.
Compost per vint-i-vuit geronts i pels dos reis, constituïa l’òrgan principal de govern, especialment en política exterior Tenia poders legislatius i judicials i podia vetar les decisions de l' ecclēsia o assemblea i jutjar l’actuació dels monarques sense haver de retre comptes a ningú
fetitxe
Religió
Objecte associat a un ésser espiritual, en virtut del qual té un poder sobrenatural.
En molts cultes com els d’alguns pobles de l’oest de l’Àfrica hom creu que els objectes tallats són residència temporal dels déus Tot confonent-los amb els amulets, hom anomena fetitxes objectes molt diversos que tenen poders màgics per a afavorir o perjudicar llur amo
Maria de Portugal
Història
Princesa de Girona i d’Astúries.
Filla del rei Joan III de Portugal i de Caterina d’Àustria Fou casada, per poders a Almeirim i en persona a Salamanca, el 1543, amb el seu cosí germà el príncep Felip, fill hereu de Carles I Morí en donar a llum l’infant Carles d'Àustria
dharmakāya
Budisme
Cos suprem de rectitud, justícia i veritat que el budisme mahāyāna assigna al Buda dintre l’esquema doctrinal dels ‘‘tres cossos del Senyor’’ (trikāya).
Malgrat representar l’essència de l’univers, té alhora un caràcter netament personal i se li adscriuen mèrits i poders innombrables En tant que dharmakāya , el Buda “realitza”, d’una banda, la seva identitat amb l’absolut dharmatā, śunyatā , i de l’altra, la seva unitat samatā amb tots els éssers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina