Resultats de la cerca
Es mostren 559 resultats
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista literària quinzenal, i després mensual, de Barcelona (1903-05).
Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques
Antoine Thomas
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista occità.
Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística Fou collaborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française sd, però 1890-1900 Els seus Essais de philologie française 1887 i Nouveaux essais de philologie française 1904, així com els Mélanges d’étymologie française 1902 1927 són models de rigor científic i d’erudició…
Giuseppe Terragni
Arquitectura
Arquitecte italià.
Participà en la creació del moviment italià per l’arquitectura racional, integrant el Gruppo 7, que aixecà violentes polèmiques des de Rassegna Italiana , en les quals es barrejaven aspectes polítics Mirà de donar més valors als volums i als valors plàstics que no pas a les superfícies, com a la Casa del Fascio, a Como 1932, considerada per la majoria com l’obra mestra del racionalisme italià Els seus escrits i projectes refermen el caràcter contradictori de les seves obres, fruit del moment polític en què es produïren
Venècia registra l’augment del nivell del mar més alt en 50 anys
La combinació d’intenses pluges, baixes pressions, el vent del sud-est xaloc o sirocco i el fenomen conegut com acqua alta , una marea que es produeix periòdicament, provoquen el pitjor episodi d’inundacions a Venècia des del 1966 el segon des del 1923, quan començaren els registres El nivell de l’aigua arriba a 1,87 m i cobreix les zones més conegudes de la ciutat, com ara la plaça de Sant Marc La pujada d’enguany provoca polèmiques sobre fins a quin punt és atribuïble al canvi climàtic i sobre la manca d’infraestructures de protecció
Camil Piñón i Oriola
Història
Sindicalista.
El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metallúrgica Seguidor de S Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes Deportat a la Mola de Maó 1920, el 1922 presidí el sindicat del transport Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra
Sebastià Nicolau
Cristianisme
Jesuïta (1746).
Amic de Bartomeu Pou, durant cinc anys fou professor de retòrica al collegi de Saragossa, des d’on imposà uns nous cànons clàssics contra el barroquisme imperant A Palma regentà una càtedra de filosofia al collegi de Monti-sion foren populars les seves Theses de universa philosophia 1766 i, especialment, les seves tesis marianes 1764, que originaren violentes polèmiques El 1764 llegí un Sermón del iluminado Doctor Raimundo Lulio El 1767 tornava a ésser a Aragó, on féu una versió castellana de l' Apología de Sócrates , inèdita També escriví De rebus balearicis , que s’ha perdut
Ernesto Nathan Rogers
Arquitectura
Arquitecte i teòric italià.
Formà part, i en fou teòric, del grup BBPR , que significà l’esforç més coherent i positiu envers els postulats de l’anomenada segona generació d’arquitectes moderns Al grup es deu la colònia helioterapèutica de Legnano 1937-38 i la Torre Velasca 1957, totes dues a Milà, així com l’edifici comercial Hispano Olivetti, a Barcelona 1960-64 Fou un dels membres més actius del CIAM 1951 i del CIAM 1959 Editor de la revista Domus , dirigí 1954-65 Casabella continuità , des d’on establí polèmiques d’àmbit internacional, com la del Neoliberty, el 1959
Aurora Patriótica Mallorquina
Periodisme
Diari en castellà, aparegut a Palma, Mallorca, el 15 de juny de 1812.
Editat per Isidoro de Antillón , Guillem Ignasi de Montis , Vicenç Salvà i Pérez, Miguel de Victorica , Joaquim Porres i Josep Badia els dos últims reeixiren a guardar l’anonimat Combaté el clericat i l’absolutisme, per la qual cosa sostingué polèmiques amb els grups reaccionaris dirigits per Ramon Strauch i Miquel Ferrer Diari de Buja Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813 després reaparegué, però s’extingí definitivament el 19 de desembre Els absolutistes perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida…
Thomas Salmon
Música
Teòric musical anglès.
Estudià matemàtiques al Trinity College d’Oxford, on ingressà el 1664 Després de graduar-se, arribà a ser rector de la parròquia de Mepsal, càrrec que exercí fins a la mort En el seu Essay to the Advancement of Musick 1672 proposà certs canvis en la notació musical tot optant per simplificar-ne l’escriptura, fet que generà una de les polèmiques més enceses de tot el segle XVII Entre els seus partidaris hi havia Anthony Wood, John Wallis, Alexander Malcolm i el famós historiador Charles Burney La Royal Society recomanà l’adopció d’alguns dels principis de Salmon Diversos aspectes…
Adolf Gustav Vigeland
Escultura
Escultor noruec.
Estudià a Copenhaguen i a París 1892, on rebé la influència del seu mestre A Rodin Tornà al seu país, on feu obres d’encàrrec, entre les quals alguns monuments a Beethoven, i començà a pensar el conjunt monumental que creà al Park Frogner d’Oslo, que provocà múltiples polèmiques 1908 Aquest conjunt consisteix en nombroses escultures, en grups o individuals, que tenen com a monument central un monòlit, a base de figures d’homes i dones nus enllaçats d’una manera que recorda l’escultura dels temples hindús, la dels vikings i dels romans, fets a la manera acadèmica i que revelen una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina