Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
hongarès
Lingüística i sociolingüística
Hom l’anomena també magiar , conformement a la denominació que es donen els mateixos parlants magyar La parlen uns 16 milions de persones, de les quals 10 500 000 viuen a Hongria Hi ha importants minories hongareses als estats veïns 2 000 000 a Romania, 700 000 a Eslovàquia, 500 000 a Iugoslàvia i 200 000 a l’URSS S'establiren hongaresos també als Estats Units 800 000 i a altres països del món occidental El primer text hongarès és de l’acabament del s XIII L’hongarès té un sistema fonològic relativament ric i equilibrat La quantitat vocàlica i consonàntica hi és pertinent kor 'edat’ / kór…
oració interrogativa parcial
Lingüística i sociolingüística
Oració interrogativa que pregunta per algun terme de l’oració que no és el predicat.
proposició asseverativa
Lingüística i sociolingüística
Proposició afirmativa que enuncia una conformitat objectiva del subjecte amb el predicat: Avui arribaré tard.
predicable
Lògica
Cadascun dels modes segons els quals el predicat és atribuït al subjecte d’una proposició.
La lògica tradicional, a partir de Porfiri, ha establert com a predicables el gènere, l’espècie, la diferència específica, el propi i l’accident
conversió
Lògica
Canvi d’una proposició en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat.
sorites
Lògica
Sèrie de proposicions encadenades de manera que el predicat de cadascuna d’elles és el subjecte de la següent i la conclusió uneix el subjecte de la primera proposició amb el predicat de la darrera.
subjecte
Lògica
En un judici o proposició, allò de què hom afirma o nega alguna cosa, dita predicat
.
oració simple
Gramàtica
Oració d’un sol predicat, en oposició a oració composta, que en té més d’un.
figura
figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…