Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
semàntica
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística que estudia els significats.
El terme fou introduït per MBréal, a la fi del s XIX Però la semàntica moderna arrenca pròpiament de Fde Saussure i la seva teoria del signe lingüístic Cal no confondre el terme semàntica amb els termes semasiologia, semiologia, semiòtica, lexicologia, malgrat que algunes vegades han estat usats amb una certa indiscriminació Semblantment, tractant-se d’un estudi dels significats, cal tenir en compte la necessitat d’una precisió en els termes significació, significat i sentit lingüístics, moltes vegades recercada i no sempre assolida Durant molts anys, la majoria de lingüistes —tot i no poder…
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua predominant en…
Carles III d’Espanya

Carles III en un retrat realitzat per Antoine de Favray (1760)
© Heritage Malta
Història
Duc de Parma i de Plasència (1731-35), rei de Nàpols (1734-59) i d’Espanya (1759-88).
Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma Arran de la conquesta de Nàpols i Sicília per Felip V, en fou coronat rei a Palerm 1734 En morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill mascle del seu matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia En marxar a Madrid s’endugué alguns dels ministres més competents dels que l’havien assessorat durant el seu regnat a Nàpols Squillace, Grimaldi, i els confià missions de govern prescindí, per contra, d’altres polítics castellans del regnat anterior S'esforçà a introduir a…
Gaspar de Guzmán y de Fonseca
Història
Política
Polític castellà d’origen andalús, tercer comte d’Olivares i primer duc de Sanlúcar la Mayor, conegut com el comte duc d’Olivares, fill i successor d’Enrique de Guzmán y Conchillos.
Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618 a la…
tampó absorbent

Tampó amb aplicador
© Corel
Mena d’apòsit d’ús intern preparat per recollir el producte de l’hemorràgia menstrual, que és preparat introduint-lo a la vagina i deixant-l’hi fins que ha d’ésser substituït o hom en pot prescindir.
Sol ésser de cotó, i eventualment és proveït d’aplicador
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…
Bibliografia sobre els estudis d’arquitectura, escultura i pintura medievals (1970-2000)
El pes de la informàtica i les noves xarxes de comunicació Internet poden fer canviar en un futur les orientacions dels estudis i de les publicacions, però cal admetre que les bases es troben encara en el món del llibre i que encara ens costarà molt abandonar o prescindir de la seva situació hegemònica en els estudis dedicats a la història de l’art Per tant, no hem pogut prescindir de l’apèndix bibliogràfic Tanmateix, en el recull d’estudis de l’apartat de Bibliografia relativa a aquest capítol no podíem cercar en cap moment una visió exhaustiva de les obres i…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
El que cal saber de la miopia
Patologia humana
La miopia és un defecte de la retracció ocular que es manifesta amb una visió borrosa dels objectes situats a distància de l’ull, sense alteració de la visió propera Habitualment, la miopia és deguda al fet que la grandària de l’ull és superior al que hom considera normal, de manera que els raigs lluminosos procedents dels objectes llunyans són enfocats davant la retina, la capa sensorial del globus ocular, i no poden ésser percebuts amb nitidesa L’origen de la miopia sol ésser una alteració hereditària, perquè la grandària de l’ull és determinada genèticament Això no obstant, en el…
Ermessenda de Carcassona

Detall de la tomba d’Ermessenda de Carcassona (catedral de Girona)
Història
Filla del comte Roger I de Carcassona.
Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina