El que cal saber de la miopia

  • La miopia és un defecte de la retracció ocular que es manifesta amb una visió borrosa dels objectes situats a distància de l’ull, sense alteració de la visió propera.
  • Habitualment, la miopia és deguda al fet que la grandària de l’ull és superior al que hom considera normal, de manera que els raigs lluminosos procedents dels objectes llunyans són enfocats davant la retina, la capa sensorial del globus ocular, i no poden ésser percebuts amb nitidesa.
  • L’origen de la miopia sol ésser una alteració hereditària, perquè la grandària de l’ull és determinada genèticament. Això no obstant, en el creixement exagerat de l’ull poden influir-hi factors ambientals, especialment durant la infància, com ara l’excés d’esforç visual realitzat amb una il·luminació inadequada. Per tal de prevenir-la és útil de seguir algunes recomanacions:
    • Quan s’efectuen sessions prolongades d’exigència visual, com ara de lectura o escriptura, cal intercalar moments de repòs, encara que siguin breus.
    • Per llegir, escriure o realitzar una activitat manual cal adoptar una posició erecta, mai amb el cap inclinat, mantenint una distància de 30 cm a 35 entre els ulls i l’objecte que hom mira.
    • La millor il·luminació per a llegir o escriure és la que prové de la part superior o bé la lateral (de l’esquerra per als dretans i viceversa). No és recomanable la il·luminació procedent de darrere ni la frontal.
    • La llum natural, si és suficient, és la millor, especialment si la cambra en què s’ha d’utilitzar molt la vista té les parets pintades de colors clars. Si hom utilitza llum artificial convé d’emprar bombetes de tons blavosos, que no s’han de situar dins el camp visual.
    • Per mirar la televisió no és recomanable d’acostar-se excessivament a la pantalla. Una fórmula per a calcular la distància idònia és de transformar les polzades que té la pantalla de l’aparell en decímetres. Així, a una pantalla de 14 polzades correspon una distància de 14 dm, és a dir, 1,4 m, i a una pantalla de 28 polzades, una distància de 28 dm o 2,8 m. D’altra banda, convé tenir algun llum encès a sobre o darrere la persona que mira la televisió.
  • Si bé els adults detecten fàcilment quan no hi veuen bé de lluny, els infants sovint no s’adonen d’aquest defecte, perquè s’hi han habituat i no tenen un punt de referència anterior. Així, són les persones grans els qui han d’advertir el problema i suposar-lo si l’infant s’inclina molt sobre el paper o el llibre quan llegeix o escriu, si s’acosta molt a la pantalla del televisor, o si corruga les celles i acluca les parpelles quan mira de lluny. De totes maneres, convé que l’infant efectuï una visita de control visual a 4 anys o 5, bé en el context d’un pla preventiu escolar o individualment. Posat cas que els pares siguin miops, convé que la primera visita es realitzi cap a dos anys.
  • La miopia sol començar en la infància, i el defecte acostuma a incrementar-se, en general, fins a 20 anys o 25. Així, cal efectuar-ne controls periòdics, com a mínim cada any, per tal d’adequar les lents a la magnitud del defecte. De totes maneres, de vegades la miopia és progressiva, i el defecte continua augmentant indefinidament. Per tant, un cop s’han fet vint-i-cinc anys, també és recomanable d’efectuar controls periòdics, com a mínim cada dos anys.
  • Sempre que es presenti una miopia en edats avançades significa que hi ha una alteració que causa el defecte, de manera que cal adreçar-se de seguida a un especialista.
  • Si s’utilitzen ulleres o lents de contacte per a corregir la miopia, cal que hom les dugui sempre, tant per a mirar de lluny com de la vora. Quan la miopia és poc accentuada, és possible que es pugui prescindir de les lents per llegir, però convé de consultar-ho a un especialista en cada cas concret.