Resultats de la cerca

Aquest es decidí a pactar-hi davant la pressió de França sobre els territoris occitans i àdhuc catalans, i a causa de la situació desfavorable per a Catalunya creada per la mort de Ramon Berenguer V de Provença 1245, pel casament de la seva filla, Beatriu de Provença, amb Carles d’Anjou, germà de Lluís IX, i per la mort de Ramon VII de Tolosa 1249 Com a procuradors catalans Jaume I nomenà Arnau, bisbe de Barcelona, Guillem, prior de Cornellà, i el lloctinent de Montpeller, Guillem de Rocafull, els quals anaren a Corbeil, on l’11 de maig de 1258 foren signats dos pactes un de…

En els Capítols aprovats el 14 de desembre de 1365 consta que la cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats Diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona Diputat eclesiàstic adjunt Berenguer Despujol, canonge de Vic Diputat militar Bernat Sestorres, cavaller Diputat militar adjunt Bernat Alemany d’Orriols, cavaller Diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona Diputat reial adjunt Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Diputat reial adjunt Ermengau Martí, burgès de Perpinyà La Cort confirmà els oïdors de la Diputació anterior tan sols amb una substitució, amb la qual…

Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…

També hi eren registrats bandejaments, fogatjaments, talles, imposicions de penes, manlleutes de presos, fermes de dret, penyores, empares, segrests, clams, atorgaments i cancellació d’obligacions amb pena de terç, i molts altres actes jurídics autoritzats pels organismes jurisdiccionals Aquests llibres es portaren des del segle XIII fins al començament del XVII

Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells mateixos…

Lliurament de credencials a la primera “Junta de Jurados”, Barcelona, 1944 ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS L’Organización Sindical Española OSE de la FET y de las JONS, dirigida per una Delegación Nacional integrada orgànicament en la secretaria general del partit únic, va organitzar-se a partir d’una doble estructura En primer lloc, la territorial, amb les delegacions provincials, comarcals i locals de la Central Nacional Sindicalista CNS com a peça bàsica, rígidament controlades per la denominada “línea de mando” , formada per militants falangistes, i que tenia entre les seves…

La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball… Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…

Situació Vista exterior del mur de l’absis A Martí Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest Mapa 295M781 Situació 31TDG583615 Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta JVV Història El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’…

Victòria de les tropes de Manfredònia per la intercessió de sant Miquel, del retaule de Sant Miquel de Cruïlles BG/MAG – Ad’I Els dos centres que polaritzaren la major part de la contractació de l’activitat artística del període internacional al nord-est català foren Perpinyà –la segona ciutat del país més important demogràficament després de Barcelona i, a la vegada, capital civil del Rosselló– i Girona –poderós centre jurídic i religiós, com a cap de diòcesi– Situada a una distància gairebé equidistant d’aquest dos rellevants centres, dels quals era pas natural de nord a sud i viceversa,…