Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
teoria dels valors
Filosofia
Doctrina que, enfront del relativisme historicista de les acaballes del segle XIX, cerca d’establir el significat i el fonament del que hom anomena ‘‘regne del deure’’ o del conjunt d’estimacions valoratives sobre la realitat i l’home i sobre llur sentit.
També denominada axiologia , i àdhuc estimativa , la teoria dels valors arrenca del concepte kantià de valor moral echt moralischer Wert i de la doctrina nietzscheana del “canvi de valor de tots els valors” En foren els representants més destacats M Scheler i N Hartmann, els quals recolliren les aportacions prèvies de F Brentano, H Rickert, C von Ehrenfels i, sobretot, A von Meinong, entre altres, i establiren els valors com a objectes en si, ni reals ni ideals, ni objectius ni subjectius, i alhora reals i ideals, objectius i subjectius No són reals ni objectius, en el sentit que hom no en…
Lluís Flaquer i Vilardebò

Lluís Flaquer i Vilardebò
© Arxiu Ll. Flaquer
Sociologia
Sociòleg.
Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982, premi Crítica…
Il Veronese

La troballa de Moisès, obra d'Il Veronese
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Paolo Caliari, pintor italià.
Es formà a Verona amb un pintor local, G Caroto, i rebé aviat l’influx de Ticià i del corrent manierista romà, particularment de G Romano Jesús entre els doctors , 1548, Museo del Prado, Madrid Temptació de sant Antoni , 1552, museu de Caen El 1553 s’establí a Venècia, on desenvolupà preferentment la seva activitat Coronació de la Mare de Déu , 1555 església de San Sebastiano, Venècia Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana Després d’una breu estada a Roma 1560,…
música de Sardenya
Música
Música desenvolupada a Sardenya.
Música culta Vegeu Itàlia Música popular Sardenya constitueix un territori amb tradicions musicals i trets estilístics diferents dels de les altres regions italianes, encara que no es pot parlar d’una total absència d’elements comuns El més destacat de la seva música és la gran difusió de cants polifònics de tradició oral, en una multiplicitat d’estils característics de determinades àrees Aquest patrimoni musical es pot dividir en dos grans grups segons el caràcter -religiós o profà- dels textos El repertori profà, amb textos satírics o d’amor, és cantat per diversos tipus de conjunts vocals…
música de Còrsega
Música
Música desenvolupada a Còrsega, illa de la mar Mediterrània annexada a França des del 1768.
Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació genovesa…
drama de misteri
Música
Representació dramàtica de caràcter sacre en llengua vernacla, que usa la música -vocal i instrumental- en interpolacions que augmenten la teatralitat de l’obra, bàsicament parlada o recitada.
Tant a la Gran Bretanya com a França, els misteris s’englobaven en cicles que arribaven a abraçar des de la Creació fins al Judici final genèricament solen dur el títol de passió La primera coneguda és La passion du Palatinus , que data del segle XIV De la representació d’aquestes obres, que durava uns quants dies i que es duia a terme en diversos escenaris, s’encarregaven els gremis de la ciutat El repertori musical era sobretot d’origen gregorià, amb nombrosos contrafacta contrafactum , de vegades basats en peces del repertori profà Els misteris per als quals es compongué música original…
Jorge de Montemor
Literatura
Escriptor portuguès en llengua castellana.
Fill, segurament, d’un argenter i de formació humanística escassa, la seva primera obra, no publicada, fou Diálogo espiritual ~1548, que dedicà a Joan III de Portugal El 1548 residia a la cort de Castella i era cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, a qui dedicà l' Exposición moral sobre el salmo LXXXVI 1548, escrit en prosa i vers Tornà a Portugal, on, entre el 1552 i el 1554, escriví l' Epístola a Sa de Miranda , i el 1554, residint de nou a Castella, publicà a Anvers Las obras de Jorge Montemayor, repartidas en dos libros , obra més coneguda com a Cancionero…
auto
Teatre
Peça teatral medieval castellana o portuguesa, de tema religiós o profà, designada també amb els noms de moralidad i misterio.
La més antiga i més important és l’ Auto de los Reyes Magos Reis Mags, datat entre els segles XII i XIII A partir del segle XVI al qual pertanyen les 96 peces rudimentàries, contingudes al codi d’ Autos viejos , totes elles de tema religiós i destinades, sembla, a ésser representades a l’església l’ auto es contaminà amb el misteri del Corpus Christi i donà lloc a l’ acte sacramental
cantus firmus
Música
Expressió que designa, de manera general, una melodia preexistent que serveix de base per a una nova composició polifònica.
Aquesta melodia pot provenir del cant pla, d’una obra profana o d’un coral, o pot ser de tipus abstracte o soggetto cavato El cantus firmus acostuma a presentar-se amb valors comparativament més llargs i homogenis que els de la resta de veus i sol estar situat en la part més greu, encara que també pot estar en la veu superior i, en aquest cas, presentar un cert grau d’ornamentació o paràfrasi En l’estudi del contrapunt també es designa com a cantus firmus una melodia que s’adapti a les condicions esmentades tot i no ser preexistent o no pertànyer a alguna de les tradicions habituals La…
concert
Música
Del verb italià concertare, ’acordar’ o ’arribar a un acord’.
Michael Praetorius Syntagma musicum , 1618 assenyalà la relació del terme amb el seu significat llatí ’lluitar’ o ’confrontar’ Si bé aquesta explicació sembla reflectir amb més exactitud el significat modern de la paraula -obra que confronta un o més instruments solistes a l’orquestra-, és en el sentit de la primera com s’usà, majoritàriament, durant el segle XVII El terme començà a usar-se en sentit musical a Itàlia durant el segle XVI, referit a la conjunció d’efectius vocals o instrumentals heterogenis per a la interpretació d’una obra Exemple 1 - JS Bach Concert de Brandenburg núm 5 en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina