Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
la Falconera
Un aspecte de la Falconera (Sitges, Garraf)
© Fototeca.cat
Riu
Riu subterrani de les costes de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera
, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt..
En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca…
escull
Escull coral·lí
© Fototeca.cat-Corel
Geomorfologia
Roca a flor d’aigua o a molt poca distància de la superfície de l’aigua.
N'hi ha de diversos tipus el format per les roques aïllades dels penya-segats a causa del retrocés d’aquests sota l’acció erosiva de les aigües, i els corallins, constituïts per l’acumulació de coralls, madrèpores, algues corallines, etc, que es troben a les zones que presenten unes condicions ecològiques determinades temperatures superiors a 18°C, bona illuminació, profunditat no inferior a 25 m, immersió constant, aigües bastant mogudes riques en oxigen i matèries nutritives, forta salinitat Tipus d’esculls corallins són l' escull de franja , format sobre una plataforma litoral…
anemone
anemone de mar
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a algunes actínies, que pertanyen a diversos gèneres de l’ordre dels actinaris, que viuen solitàries reptant pel fons marí o en simbiosi amb crancs.
Són zoòfagues i utlilitzen llurs tentacles urticants per a caçar les preses Són molt vistoses, d’aspecte semblant a flors, i poden viure bé en aquaris L' anemone de mar comuna o fideu Anemonia sulcata és la més gran i freqüent a la Mediterrània Viu a les costes rocoses, a poca profunditat Té els tentacles llargs, flexibles, no retràctils, de colors vius i molt urticants Pot produir a l’home inflamacions molt doloroses, com cremades L' anemone de bernat ermità Calliactis parasitica viu al damunt de conquilles de gastròpodes, habitades per bernats ermitans, en simbiosi amb…
fossa de Taínaron
Fossa marina a la conca oriental de la Mediterrània, entre el cap de Taínaron i l’illa de Creta.
Amb -4 404 m constitueix la màxima profunditat de la Mediterrània
elasípodes
Zoologia
Ordre d’equinoderms de formes molt variades amb la placa madrepòrica encastada al derma.
Habiten a molta profunditat N'és una espècie característica Deima atlanticus
Walchensee
Llac
Petit llac als Prealps de Baviera, Alemanya, a la vall del Jachenau, afluent de l’Isar.
Té 16,2 km 2 i una profunditat màxima de 192 m
obèlia
Zoologia
Gènere d’hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, del subordre dels caliptoblasts; habiten en colònies en forma d’arbret, i les meduses que se’n desprenen tenen l’ombrel·la aplatada i amb les vores proveïdes d’un gran nombre de tentacles curts, que formen una mena de serrell.
Habiten des de la superfície fins a 1 500 m de profunditat
el Capolatell
Vista parcial de la serra de Busa on es pot veure l’esperó rocallós anomenat Capolatell, dins el terme de Navés (Solsonés)
© C.I.C -Moià
Cinglera
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt.) a l’extrem NE de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al pla de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’ avenc de Capolatell , de 115 m de profunditat
gonostomàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que atenyen uns 7 cm, amb el cos allargat i les escates tènues i caduques.
Són peixos abissals que habiten a més de 2 000 m de profunditat
neopilina
Malacologia
Gènere de mol·luscs de la classe dels monoplacòfors amb la closca d’un color blanquinós, que presenta, a la cara interna, les empremtes dels sis parells d’insercions musculars.
El primer exemplar fou trobat a una profunditat de 4 000 m 1940