Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer
Institut francès orientat a la recerca marina, tant fonamental com aplicada, com també a l’explotació sostenible dels oceans.
Més conegut per Ifremer, es creà el 1984 a partir de la fusió de dos organismes ja existents l’Institut Scientifique et Technique des Pêches Maritimes ISTPM i el Centre National pour l’Exploitation des Océans CNEXO El primer, creat el 1918, estava orientat principalment a la recerca marina i a l’assesorament relacionats amb els recursos pesquers El CNEXO, fundat el 1967, s’orientà cap a la recerca i explotació dels oceans més en general Actualment l’Institut està repartit en cinc grans centres de recerca distribuïts entre la França metropolitana i els territoris d’ultramar Tahití i disposa de…
Posidó

Posidó d’Artemisi
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Divinitat grega, identificada pels romans amb Neptú.
Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop…
precontinent
Geologia
Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.
Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es dipositen sediments…
altitud
Geografia
Altura d’un punt de la terra respecte al nivell de la mar, expressada habitualment en metres o en peus.
A molts països es refereix a un punt zero d’anivellament , que correspon al nivell mitjà de les aigües en un punt determinat, generalment un port a l’Estat espanyol és el d’Alacant Les altituds oficials, o referències d’anivellament , són anotades en rètols a les estacions de ferrocarril i, sovint, en edificis i indrets rellevants L’altitud és determinada mitjançant els altímetres , i la diferència d’altitud entre dos punts propers, mitjançant els nivells En els mapes són especificades a les cotes , punts acompanyats d’un número que indica l’altitud en metres o en peus, i a les línies de…
tonyina

tonyina
© World Trade Tuna
Alimentació
Ictiologia
Teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, d’una gran mida (fins a 3 m i 500 kg de pes), amb el dors d’un color blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós, amb dues aletes dorsals, pínnules anals i dorsals, cua semilunar i pell coberta d’escata.
Depredador molt actiu a la zona pelàgica, viu solitari i habita fins en unes profunditats de 1000 m durant tot l’any, llevat a la primavera, que forma grans bancs que s’apropen a la costa per fresar, moment que hom aprofita per llur pesca, amb almadraves o amb xarxa i arpó Habita en les mars temperades de tot el món, i la seva pesca ha originat una activa indústria conservera La seva carn, fresca, salada o en conserva, és agradable i nutritiva La seva composició és d’un 59% d’aigua, 13-27% de pròtids i 9-13% de lípids A vegades, si no ha estat condicionada d’una manera adient,…
mar de Barentsz
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre les illes Spitzbergen, les illes de la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Zembla i la costa septentrional de Rússia i de Noruega.
La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el de Murmansk…
mar de Bering
Mar
Mar annexa a l’extrem septentrional de l’oceà Pacífic, que comunica amb l’oceà Àrtic per l’estret del mateix nom.
És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije La superfície és de 2 292 000 km 2 2 400 km d’est a oest 1 600 km de nord a sud La profunditat mitjana és de 1 558 m Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç Les costes són pràcticament…
congre

Congre
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, semblant a l’anguila però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la pell sense escates.
El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als…
pla de les Bruixes
Pla, situat a 409 m, entre els municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme).
Era conegut històricament com la plana de les pedres de Bitera, dins de l’antiga baronia de Goscons , per l’inusual nombre de megàlits que aplegava Encara es poden apreciar un parell de menhirs mig soterrats i un espectacular megàlit amb diverses incisions rituals del període neolític, segons els estudis del Dr Monreal i Josep Maria Pons Guri Un bon grapat de llegendes recollides en diversos tractats costumistes afirmaven que les bruixes del Montnegre iniciaven les seves malifetes seguint un ritual concret es banyaven nues amb el dimoni en la foscor de les aigües del Gorg Negre…
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina