Resultats de la cerca

Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques

Llicenciat a Pàdua, fou director dels centres psiquiàtrics de Gorizia, Parma i Trieste Fou la figura més representativa de l’Agrupació Psiquiàtrica Democràtica, que propugnà la desaparició de l’internament dels malalts mentals 1974, i el capdavanter de l' antipsiquiatria És autor de L’Istituzione negata 1968, Morire di classe 1969, i Maggioranza deviante 1971

Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra

Viticultor i autodidacte, els seus poemes realistes Aquarela , 1946 Branca tòrta , 1964 denoten influències lorquianes Escriví més de vint obres teatrals, amb les quals propugnà les reivindicacions pageses La font de Bones-Gràcias 1955, etc En el camp de la narrativa publicà Los macarèls 1974, Set pans 1977, La batalha dels teules 1979, etc

Contrari tant a l’avantguardisme com al realisme social, el seu model eren els clàssics, i més a prop Ingres Al llibre L’art i la revolució social 1936 propugnà un realisme perfeccionista allunyat de tot compromís, i denuncià el sistema de difusió de l’art a través de marxants El 1939 s’exilià a França

Escriví poemes èpics que exalten la llibertat i la fraternitat humanes Kohan i Vlasta , 1868, drames històrics Karlo Drački , 1872 i poemes Són importants els seus estudis sobre estètica, on es manifesta antirealista i propugna la creació artística que procedeix de la lliure elecció de l’autor El desenvolupament i el contingut de l’estètica general , 1902

Setè comte de Shaftesbury Des de la Cambra dels Comuns, lluità per l’emancipació política dels catòlics britànics 1826, per l’escurçament a deu hores de la jornada de treball a les fàbriques Lord Ashley's Act , 1847 i per les condicions de treball de les dones i dels infants Propugnà la instrucció dels obrers i dels camperols

Exiliat a Europa Occidental fins a la Revolució d’Octubre 1917, propugnà un govern obert a tots els socialistes Mort Lenin 1924, el substituí en la presidència del consell de comissaris del poble, del qual fou destituït el 1930 per la seva oposició a la collectivització Processat, per desviacionista, en el tercer procés de Moscou 1938, fou executat

Propugna el socialisme i la democràcia Al gener de 1991 s’incorporà a Iniciativa per Catalunya , que abandonà el 1997 per les diferències existents entre aquesta federació i Izquierda Unida Participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa El secretari general és Antoni Martorell i Viader Edita Acción Socialista des de 1981

Propugna la supressió de l’armament de destrucció massiva, l’abolició del tràfic d’armes, la resolució no violenta dels conflictes, la inversió de les despeses militars per a cobrir les necessitats alimentàries i sanitàries dels països pobres i la cooperació internacional en qüestions mediambientals És representada en més de 80 països El 1985 rebé el premi Nobel de la pau