Resultats de la cerca

Hom pot considerar que va des de -2500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous celenterats, anèllids i altres animals d’atribució insegura En conjunt no permeten d’establir cap bioestratigrafia…

Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…

Ordinàriament tenen dos hostes, un dels quals és l’intermediari i l’altre el definitiu Sovint l’home és un d’aquests hostes Hom pot distingir tres grans grups amb la categoria de subclasse, els neosporidis, els sarcosporidis i els telosporidis

És anomenada endèmia del grec antic en , que significa ‘en’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia, en general de tipus infecciós, que incideix de manera permanent i elevada en una determinada zona geogràfica La majoria de les malalties infeccioses incideixen més sovint en unes zones que en d’altres Tanmateix, però, en la pràctica, solament s’empra el terme endèmia quan una determinada malaltia infecciosa és molt habitual, gairebé característica, d’una zona Les endèmies d’origen infecciós es produeixen quan en una determinada zona geogràfica es donen normalment les circumstàncies favorables perquè…

La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracellulars i cellulars fins a la locomoció animal El moviment intracellular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris El moviment cellular pot ésser de diferents…

Fou descobert l’any 1898 per Camillo Golgi L’aparell de Golgi es pot presentar de diferents maneres segons la tècnica emprada i el tipus de cèllula els dictiosomes poden restar agrupats al voltant d’una esfera atractiva com l' idiosoma de les cèllules sexuals, dispersos i aïllats en el citoplasma com en els protozous i algunes cèllules sexuals, envoltant el nucli com en les volvocals, etc En el microscopi electrònic els dictiosomes es presenten formats per un caramull de sàculs aplanats, que mai no són envoltats de ribosomes Dels sàculs dels dictiosomes són emesos grànuls de…

La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen…

Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un grup concret de…