Resultats de la cerca

La histèria és un trastorn psíquic de tipus neuròtic caracteritzat per l’existència d’alteracions transitòries en la consciència, com ara períodes letàrgics o d’amnèsia, o bé en les funcions motora o sensorial, com ara crisi de convulsions, tremolors, tics, singlot, paràlisi, ceguesa, sordesa o anestèsia cutània Aquestes alteracions no són provocades per lesions orgàniques i sovint afecten persones que tenen una personalitat predisposada en aquest sentit La personalitat histèrica es caracteritza per l’egocentrisme, la tendència a la dramatització, la labilitat i superficialitat…

La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’organització de diferents trastorns…

Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement…

El fet de veure una ferida, per exemple, pot causar angúnia i també una sensació d’esmortiment, com a conseqüència d’una depressió circulatòria També la temença d’un esdeveniment desagradable pot produir angúnia

Hom admet generalment que el delicte és fonamentalment un acte humà que suposa una infracció de les lleis anomenades penals, però també és acceptat que tant el delicte com el delinqüent són fenòmens condicionats per factors antropològics somàtics, psicològics i socials En la valoració d’aquests factors antropològics hi ha hagut exageracions notòries Així, l’italià Cesare Lombroso, considerat com a figura capital en l’antropologia criminal, pretengué definir el delinqüent com una subespècie del gènere humà, identificable per una sèrie de característiques fisiològiques i somàtiques En la seva…

La neurosi obsessiva és un trastorn psíquic caracteritzat per la presència constant i persistent d’idees fixes, pors injustificades i actes compulsius, tots ells de caràcter irracional, reiteratiu i incoercible El trastorn sol començar durant les primeres dècades de la vida, sovint és desencadenat per un conflicte de relació, afectiu o laboral, i en general afecta persones que hi estan especialment predisposades, perquè tenen una personalitat obsessiva, caracteritzada per la tendència al dubte, la inseguretat personal i la superstició El malalt se sent atrapat per les seves pors de…