- La histèria és un trastorn psíquic de tipus neuròtic caracteritzat per l’existència d’alteracions transitòries en la consciència, com ara períodes letàrgics o d’amnèsia, o bé en les funcions motora o sensorial, com ara crisi de convulsions, tremolors, tics, singlot, paràlisi, ceguesa, sordesa o anestèsia cutània. Aquestes alteracions no són provocades per lesions orgàniques i sovint afecten persones que tenen una personalitat predisposada en aquest sentit.
- La personalitat histèrica es caracteritza per l’egocentrisme, la tendència a la dramatització, la labilitat i superficialitat emocionals, la suggestibilitat, la dependència dels altres, la seducció i l’erotització de les relacions socials i una por profunda a la sexualitat.
- Es considera que tant la personalitat histèrica com les manifestacions clíniques de la malaltia són degudes a causes de tipus psicològic i social. Força sovint els símptomes histèrics es presenten a conseqüència d’una situació ambiental conflictiva.
- El mecanisme bàsic de la histèria és la manipulació involuntària i inconscient dels símptomes amb la finalitat d’obtenir un benefici secundari, com ara eludir responsabilitats o bé mantenir uns privilegis determinats. Així, l’histèric necessita un interlocutor o un públic per a protagonitzar la seva simptomatologia, com ara s’esdevé en els típics intents de suïcidi. La persona que n’és afectada, però, viu els símptomes com a reals, se sent angoixada i no és conscient que amb la seva manipulació pretén d’obtenir un benefici.
- El tractament de la histèria es basa en la psicoteràpia, tot i que hi ha crisis histèriques que requereixen l’ús de tranquil·litzants o d’altres tipus de medicaments.