- La neurosi obsessiva és un trastorn psíquic caracteritzat per la presència constant i persistent d’idees fixes, pors injustificades i actes compulsius, tots ells de caràcter irracional, reiteratiu i incoercible.
- El trastorn sol començar durant les primeres dècades de la vida, sovint és desencadenat per un conflicte de relació, afectiu o laboral, i en general afecta persones que hi estan especialment predisposades, perquè tenen una personalitat obsessiva, caracteritzada per la tendència al dubte, la inseguretat personal i la superstició.
- El malalt se sent atrapat per les seves pors de circumstàncies imaginàries o potencials i per les seves idees obsessives, fonamentades en un pensament màgic. En general, però, és conscient de la malaltia i pot seguir adequadament la vida quotidiana.
- Els símptomes més caraterístics són els actes obsessius, és a dir, veritables rituals, complexos i molt elaborats, com ara efectuar massa comprovacions, realitzar reiteradament gestos absurds quan es passa per un lloc, o bé adoptar precaucions desmesurades en diverses circumstàncies. El malalt és conscient de l’absurditat d’aquests rituals, que tracta de suprimir i amagar, però es veu compel·lit a realitzar-los per a conjurar una desgràcia eventual i suposada que es fonamenta en les seves pors obsessives. D’altra banda, si no els efectua, sent que ha fet alguna cosa malalment i que pot ésser castigat amb l’adveniment de circumstàncies imprevisibles. De vegades, els dubtes i les pors que envolten aquests rituals són tan omnipresents que dificulten les relacions afectives, socials i laborals.
- El pronòstic de la neurosi obsessiva és variable. De totes maneres, serà més favorable com més aviat se n’iniciï el tractament, que es basa en la realització d’una psicoteràpia i en l’administració prolongada de fàrmacs antidepressius.