Resultats de la cerca

El mosquiter groc petit Phylloscopus collybita , de la fotografia, feta a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, ens pot servir de model de tots els mosquiters, ja que són tots molt semblants molt petits al voltant d’11 cm, de plomatge de color groc verdós pàllid, sense ratllar, més clar per sota, bec llarg i punxegut, ratlla clara a través de l’ull i forma del cap poc marcada En canvi, no tots els mosquiters corresponen a un mateix model fenològic El mosquiter groc petit és gairebé igual que el mosquiter groc gros P trochilus , del qual, al camp, només pot diferenciar-se pel cant…

El pit-roig Erithacus rubecula és un ocell confiat, que es deixa observar de ben a prop als parcs i jardins i també als boscos És característic per la taca de color taronja del pit, i el gris del dors i la panxa Té el bec prim i punxegut i l’ull completament negre, molt brillant, com s’observa a la fotografia, feta a Blanes Selva Ateny fins a 14 cm Els joves, mancats de la taca rogenca, tenen un plomatge marronós tacat, poc destacat Jordi Vidal Fortament sedentari, el pit-roig ocupa tota la zona humida i si fa no fa muntana dels Països Catalans al S del Principat i al País…

Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits

El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…

El ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale és una espècie força abundant al territori català que pot formar agrupacions de diversos centenars d’animals Com les altres espècies del seu mateix gènere, té les ales relativament amples i disposa d’una excrescència nasal en forma de ferradura Albert Montori Presenta unes dimensions intermèdies entre el ratpenat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum i el petit R hipposideros En estat de repòs, es pot distingir d’aquestes dues espècies pel menor recobriment del cos per part del patagi A part d’això, la sella de l’…

Són de colors, en general, poc vistosos són bons nedadors i habiten a les costes marines i llocs pantanosos Els seus representants són estesos per tot el món

La cua, llarga i mòbil, té un elevat nombre de vèrtebres La tràquea és aixafada, la qual cosa dificulta a l’animal l’emissió de sons, d’on prové el nom de mut Té la temperatura del cos més baixa que els altres ànecs, per la qual cosa retarden la incubació Procedent de l’Amèrica tropical ha estat importat i domesticat a diversos països amb diferents noms ànec de Berberia, reial, crioll, espanyol , etc És criat com a productor de carn L’ ànec mestís és una raça híbrida d’ànec mut i una altra raça de carn No té tipus ni color definits, car aquests trets depenen de les races emprades en la…

Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària