Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
simpodi
Botànica
Tipus de ramificació lateral en la qual l’àpex vegetatiu dels successius eixos principals creix de manera limitada, i el creixement és prosseguit per gemmes laterals.
El presenten la majoria de les plantes superiors
braquiblast
Anatomia vegetal
Eix de creixement limitat i de ramificació més densa generalment que la de l’eix principal que apareix en algunes algues, per exemple en moltes rodofícies.
gimnospermes
El cicle vital de les gimnospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes llenyoses de ramificació monopòdica i generalment perennifòlies que es caracteritzen perquè els primordis seminals no són inclosos en un ovari.
Comprèn les classes dels bennettitòpsids, dels cicadòpsids, dels coniferòpsids, dels cordaïtòpsids, dels ginkgòpsids, dels gnetòpsids i dels pteridospermòpsids, algunes de les quals són totalment fòssils
dicòtom | dicòtoma
Botànica
Dit de la ramificació en la qual els eixos secundaris s’originen per bifurcació de l’àpex de l’eix principal en dos eixos secundaris equivalents.
És dóna típicament en tallòfits i briòfits, i també en els licopodis i alguns altres pteridòfits
carpocèfal
Botànica
Ramificació erecta de les hepàtiques marcancials, que consta d’un pedicel acabat en un cos de forma variable (esfèrica, cònica, etc), on hi ha els esporangis.
Les florideofícies
Aquesta classe, anomenada també de les florídies, és la que té un nombre més gran de representants marins i, en nombre d’espècies, supera àmpliament el conjunt dels feòfits i dels cloròfits marins Es tracta d’un grup d’algues que ha tingut un èxit evolutiu molt notable, com ho demostra la seva gran diversificació en espècies i l’existència de representants fins allà on hi hagi un mínim de llum algunes florídies marquen el límit inferior de la zona circalitoral i també en tota altra mena d’ambients Les florídies són especialment ben representades a les mars tropicals i subtropicals, i menys…
Kotor
El poble de Perast, situat a la riba del golf de Kotor
© Comissió Europea
Golf marí
Golf profund de la costa adriàtica, a Montenegro, que forma una ramificació entre les muntanyes de Lovćen (1 749 m), al S, i d’Orjen (1 895 m), al N.
Entre els petits ports de la seva riba hi ha, sobretot, Kotor, amb uns 8000 h
acrotonia
Botànica
Tendència a afavorir la brotada de les gemmes apicals, en comptes de les basals o de les de la porció intermèdia de cada ramificació, que manifesten alguns vegetals, principalment arbres.
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral,…
Sepultures de Maldanell (Maldà)
Art romànic
Situació Tres de les sis sepultures excavades a la roca situades al nord del turó de Maldanell ECSA-JBolòs Aquest conjunt de sepultures excavades a la roca està repartit en tres indrets diferents del turó del castell i antic vilatge de Maldanell, al N, al S i a l’W JMMR Mapa 33-15 389 Necròpoli El conjunt més important de sepultures és situat al N del turó de Maldanell Es tracta de sis tombes excavades en una roca, la més gran de totes les roques que contenen enterraments Aquest conjunt de sepultures és d’un interès remarcable per les característiques especials que presenta Les tombes estan…