Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
John Barclay
Literatura
Escriptor escocès.
El 1606 abandonà el seu país anà de primer a París i després a Roma 1616 El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae , a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gallicanes paternes amb Publicae vindiciae París, 1612 Fou l’autor d’una obra allegòrica contra les guerres religioses, Argenis París, 1621, molt traduïda i reeditada Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí Amb el pseudònim d' Euphormio Lusininus, escriví Satyricon 1603-07, contra els jesuïtes
Benet Vila
Bíblia
Biblista.
El 1509 rebé l’hàbit monàstic a Montserrat, de mans de l’abat Cisneros Després del 1526 passà a la Congregació Claustral i residí a Sant Pere de Galligants i a Sant Pau del Camp, d’on fou vicari i sotsprior Entre el 1538 i el 1540 publicà a Barcelona els tres volums de la seva Arpa de David —redactada a Sant Pau del Camp—, traducció parafrasejada dels Salms , en castellà, amb el text llatí i breus comentaris reeditada a Medina del Campo el 1545 i a Burgos el 1548
Bibliotheca Hispana Vetus
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, dels escriptors de la península Ibèrica des de l’època d’August fins el 1500, redactat per Nicolás Antonio i editat pòstumament a Roma el 1696, a despeses del cardenal José Sáenz de Aguirre.
Porta com a complements una notícia dels escriptors de data incerta, una Bibliotheca Arabico-Hispana i fragments dels falsos cronicons de Màxim i d’Eutrandus o Liutprand En l’extensa introducció l’autor esmenta els seus predecessors i fa un interessant resum de la producció literària hispànica, agrupada per matèries Corregida per Francesc Vicent Pérez i Baier, que també hi féu addicions, fou reeditada conjuntament amb la Bibliotheca Hispana Nova en 1783-88 per la vídua de JIbarra de Madrid, i és una de les edicions més belles fetes en aquesta impremta
Antoni Maria Fàbregas i Rosal
Literatura catalana
Novel·lista.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria
Francesc Fuentes i Agulló
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Fou conegut per la publicació de l’opuscle Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive, y traducción de la fiesta con motivo de esta venida anualmente celebrada 1855 La importància d’aquesta breu obra –precedent de la de Joan Orts del 1943 sobre el guió de la Festa– rau en el fet que és la primera edició coneguda del Misteri, que comprèn tant el text en català com la seva traducció castellana Fou reeditada de nou el 1896 i publicada en edició facsímil el 1987 en la revista Festa d’Elx
Francisco Martínez de la Mata
Economia
Arbitrista castellà.
Defensà la importància del treball i de les activitats productives davant l’acumulació de metalls nobles, com a únic camí per a millorar la situació social i econòmica d’un país, per la qual cosa és considerat precursor dels economistes clàssics En la seva obra, recollida a Memoriales o discursos para remediar la despoblación, la pobreza y la esterilidad de España 1656, recomana les mesures creditícies que havia de prendre l’erari públic per a impulsar l’activitat econòmica i millorar la condició de les classes humils Fou reeditada per Campomanes en els Apéndices a l' Educación…
Josep Serrat i Bonastre
Serra
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona Fou professor, i més tard, sotsdirector de l’escola d’enginyers industrials de Bilbao posteriorment fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona destituït el 1923 per la dictadura de Primo de Rivera i enginyer, sotsdirector, director interí 1929-32 i director de tallers 1932-34 de La Maquinista Terrestre i Marítima Dirigí la Revista Tecnológica Industrial i publicà obres científiques, com ara Tecnología mecánica 1911, reeditada sovint, i diverses traduccions d’obres bàsiques alemanyes i angleses El seu germà, Francesc d’Assís Serrat i Bonastre Barcelona…
Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs
Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Ordenat sacerdot el 1925, exercí el ministeri pastoral en ambients rurals, obrers i universitaris Fou professor de filosofia, ètica professional i dret romà a Saragossa i a Madrid El 1928 fundà, a Madrid, l' Opus Dei , institució de la qual fou president general Des del 1946 residí a Roma Escriví obres d’espiritualitat, entre les quals es destaca Camino 1939, molt reeditada i traduïda a més de trenta idiomes Pòstumament li fou publicat 1981 el llibre Via Crucis El 1992 fou beatificat i el 2002 canonitzat per Joan Pau II La seva festa se celebra el 26 de juny
Clemencic Consort
Música
Conjunt vocal i instrumental austríac fundat per René Clemencic el 1969 i especialitzat en música antiga i medieval, tot i que posteriorment també ha interpretat obres barroques i fins i tot contemporànies.
Alguns dels instruments amb què toquen són fabricats pels mateixos solistes que integren el conjunt La tasca dels seus membres, a banda de les gires concertístiques, inclou també la investigació sobre criteris d’interpretació o la descoberta d’autors poc coneguts Han reestrenat òperes inèdites d’autors com J Peri, de qui van recuperar la seva Euridice , A Draghi o fins i tot de l’emperador Leopold I També han fet incursions en el terreny de la música litúrgica Entre els seus nombrosos enregistraments, cal destacar la versió original de Carmina Burana per al segell Harmonia Mundi, …
Miquel Pardas i Roure
Música
Contrapassaire català.
Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina