Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
amhàric
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica del grup de llengües etiòpiques, oficial d’Etiòpia, parlada per uns 5 milions de persones a les zones centrals.
Sense veritables dialectes, conserva algunes particularitats regionals a Gonder, al N de la regió d’Amhara i capital d’Etiòpia des del s XVII fins al XIX a la província de Gojam i a la de Shewa, on hi ha la capital moderna, Addis-Abeba L’amhàric, amb profunda influència del substrat cuixític, s’ha desenvolupat a partir del gueez o etiòpic antic arran de la constitució, al s XIII, del nou imperi aleshores era usat en la correspondència oficial, en l’ensenyament del gueez llengua sàvia i litúrgica i d’altres matèries religioses Essencialment llengua parlada, se'n coneixen poques restes…
Crònica del Racional
Historiografia catalana
Crònica de fets memorables generals i locals esdevinguts a la ciutat de Barcelona, escrita en llatí, i que abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda.
El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384 Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà L’anotació 238, referent al 2 de…
,
Manuel Marcillo
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Escriptor i historiador.
Vida i obra Era jesuïta 1674 Després d’haver cursat humanitats clàssiques, ensenyà al collegi imperial de Santa Maria i Sant Jaume de Cordelles, on ocupà una càtedra de filosofia Posteriorment fou rector dels collegis jesuïtes de Lleida i de la Seu d’Urgell Germà seu fou Gerard Marcillo, professor de retòrica de la Universitat de Barcelona i traductor al català de les Institucions de gramàtica de Nebrija Per encàrrec dels consellers de Barcelona escriví Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras 1685, dedicada als consellers de Barcelona, que és una descripció geogràfica i un resum…
, ,
regne de Lleó

Reis de Lleó
Història
Regne hispànic que, durant la reconquesta, tingué existència com a estat independent (910-1037, 1065-72 i 1157-1230).
Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…
Pipí de Landen
Història
Majordom de palau d’Austràsia; durant els regnats de Clotari II i de Dagobert I, es repartí el poder amb Arnold, bisbe de Metz (615-640).
Exiliat temporalment a Nèustria, perquè caigué en desgràcia, assumí de nou el càrrec, a la mort de Dagobert 639, durant el regnat de Sigebert II
ducat d’Alba
Història
Designació habitual del ducat d’Alba de Tormes, títol de Castella.
Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i tia de Ferran…
camí de Sant Jaume
Història
Denominació donada durant l’edat mitjana a l’itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels…
Thomas Tallis
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el…
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…
Castell de la Secuita
Art romànic
En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia “ in territorio Terrachone, in terminio castri de Monte Olivo, in loco que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina