Resultats de la cerca

Hom ha seguit diversos sistemes de calcular els anys, generalment a partir d’un fet anterior important, del govern d’un sobirà o d’un cicle que recorre periòdicament Els còmputs més utilitzats en història a diverses èpoques són les eres era, els cicles recurrents , com les olimpíades, o els astronòmics lunar, epacta, lletra dominical, gairebé només d’ús eclesiàstic, i els anys de govern de cònsols romans, de papes i de sobirans, des de llur elecció o coronació o des de la mort del predecessor Al territori que després esdevingué català fou usat fins pels volts del 500 dC el còmput consular…

A la segona meitat del segle IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan segle X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del segle XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador…

Té per genearca el marcgravi Leopold mort el 907, probablement pertanyent al llinatge bavarès dels Huosi , que era cosí i general de l’emperador Arnulf I Fou pare dels ducs de Baviera Arnulf II mort el 937 i Bertold I mort el 947 Aquest darrer fou besavi del comte Otó I de Scheyern mort el 1072, el qual fou avi del comte Otó IV de Scheyern mort el 1156, dit també Otó de Wittelsbach Els Wittelsbach , perquè feu construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach Alta Baviera, on passà a residir Tot i així, cap dels seus successors no emprà mai més el nom de Wittelsbach, bé que per a designar…

Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Malloca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori

Actiu a València, treballà des del començament del 1400 amb Pere Nicolau, i a la seva mort en no aconseguir fer-se càrrec del seu taller, que passà a Jaume Mateu, nebot de Nicolau, hom suposa que n'obrí un de propi Amb els pintors esmentats forma part del principal grup de pintura valenciana internacional, d’arrel francoborgonyona, inspirada en les miniatures del duc de Berry i de la cort de Borgonya Collaborà amb Andreu Marçal de Sax, i amb Guerau Gener obrà la taula de Sant Climent i Santa Marta 1405-07, Museu de la Seu de València Durant molts d’anys se l’ha conegut per mestre dels Martí…

L’emperador Lluís el Piadós establí com a duc de Bretanya el bretó Nominoe No obstant això, el títol de duc no correspongué a una realitat permanent i efectiva fins al final del segle X, quan Conan I el Borni, comte de Rennes Roazhon 970-992, reuní Bretanya sota el seu domini i prengué el títol de duc 990 Després de la seva mort 992, però, els reis de França no reconegueren el títol de duc als seus successors, sinó que solien designar-los comtes L’any 1213 el ducat passà a Pere de Dreux, dit Mauclerc , descendent agnat dels reis de França El seu net Joan II mort el…

Fou fundat, com un mayorazgo dels hereus de la corona, el 1388 per als fills legítims i primogènits dels reis de Castella i Lleó per Joan I, que l’atorgà al seu fill Enric El títol és portat novament d’una manera oficial pel príncep hereu d’ençà del reconeixement oficial que en fa la Constitució de 1978

Emprat com a tal a partir del s XIII, però exclusiu de l’emperador, s’estengué a poc a poc als reis, i esdevingué corrent al s XVII El terme va acompanyat d’un possessiu sa Majestat

Entre ells cal esmentar Turloch O'Connor 1088-1156, rei de Connacht 1106-56, que fou aird-righ cap suprem dels diversos reis irlandesos el 1120 El seu fill, Rory O'Connor 1116-98, rei de Connacht 1156-86, fou l’últim aird-righ d’Irlanda hagué d’acceptar la sobirania del rei d’Anglaterra Enric II, amb el qual signà el tractat de Windsor 1175

En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant…