Resultats de la cerca

Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Valladolid 1895, fou amb el partit liberal diputat a corts 1911,1916 i senador 1914, 1917, 1919, 1921-22, director general de primer ensenyament 1913, 1916 i conseller d’instrucció pública 1920 Es negà a prestar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i en 1931-36 fou diputat del partit agrari en les corts republicanes i ministre de marina el 1935 Capdavanter del centralisme espanyolista, difongué aquest ideari en llibres i pamflets La descentralización y el regionalismo , 1900 El problema catalán , 1908 Por la nación única…

Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó  i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…

L’any 1979 s’hi inaugurà, just a la línia fronterera entre els estats espanyol i francès, un monument a Lluís Companys, per recordar el pas cap a l’exili del president i dels representants de les institucions republicanes catalanes i de la Segona República el 5 de febrer de l’any 1939 En realitat, el trànsit s’efectuà pel coll de Lli , situat pocs kilòmetres al SW, però hom construí el monument al coll de Manrella per la seva millor accessibilitat Cada any, el cap de setmana proper al 15 d’octubre, data en què Lluís Companys fou afusellat a Montjuïc, el…

Fou una derivació d’una vaga dels sectors tèxtil i del metall, estesa als minaires i convertida en general 18 i 19 de gener Els dies 20 i 21 grups d’obrers armats proclamaren el comunisme llibertari, ocuparen els ajuntaments i constituïren comitès revolucionaris la situació fou restablerta per l’exèrcit i la guàrdia civil el dia 23 El moviment, al Principat, fou la culminació de l’agitació social del començament de gener a tot l’Estat espanyol fets de Castilblanco, Zalamea, Épila, Puertollano, Arnedo, etc Les autoritats republicanes deportaren a Fernando Poo —i després a Bata— 108 anarquistes…

Estudià medicina a València i fou un dels primers defensors del positivisme en els ambients universitaris valencians 1872 El fet d’ésser un dels dirigents de les Joventuts Republicanes Valencianes l’obligà a acabar la carrera a Madrid, on es vinculà amb la naixent Institución Libre de Enseñanza S'estigué uns quants anys a París 1880-85, on treballà amb Ranvier, Charcot i Magnan, entre d’altres, i fou l’introductor de la neurohistologia i de la psicologia experimental a l’Estat espanyol Fou un dels mestres de Santiago Ramón y Cajal i un impulsor destacat de l’Asociación Española…

D’idees republicanes, fou un dels iniciadors de l' Acadèmia d'Higiene de Catalunya , el 1892, i de l’Institut Mèdic Social de Catalunya, organismes que presidí Fundà una primera revista mèdica escrita en català, La Gynecologia Catalana 1898 El 1909 ingressà en l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Assolí popularitat en interessar-se pel tractament de la tuberculosi fou un dels organitzadors i president d’honor del Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi i en denunciar la tasca reaccionària del Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi Sense militar…

Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes Director dels diaris “El Menorquín” 1869-74, uHoyn 1874, “El Noticiero de Menorca” 1874 i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’ El Pueblo 1892-94 Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” 1882, en català, i “El Poeta” 1884-85, en castellà, entre d’altres Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas , aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida 1866 i Flores y abrojos…

Fou secretari del Landbund lliga agrària de la Baixa Àustria i ministre d’agricultura el 1931 El 1932 ascendí a la cancelleria sostingut pels socialcristians, el Landbund i el Heimatblock, braç polític dels grups armats parafeixistes de la Heimwehr El 1933 derogà la constitució i intentà l’establiment d’un estat corporatiu a l’estil italià fixà una nova constitució 1934 i afirmà una política exterior d’aliança amb Mussolini protocols romans de 1934 Prohibí el partit nacionalsocialista, declarà illegals tots els partits, excepte el nou Front Patriòtic, i esclafà violentament una insurrecció…

Coronel des del 1929, en produir-se l’ alçament militar del general Franco , del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí 22 de juliol - 28 de setembre de 1936 fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge Manà la divisió reforçada de Sòria El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes des del 1941 Delegación Nacional de Deportes, a través del qual imposà la…

Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868 De retorn a Barcelona, fou redactor d' El Catalán i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat Terrades, Monturiol, Pi i Margall L’any 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any, i el…