Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Asclepi

Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
Mitologia
A la Grècia antiga, déu de la medicina.
Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les Asclepíees Amb…
Sant Vicenç de Garraf (Sitges)
Art romànic
Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir en honor a…
Skandërbeg
Història
Militar
Nom amb què fou conegut el capitost albanès Gjergj Kastriota.
Fill de Gjin Kastriota, senyor de Croia Epir, durant la invasió dels turcs fou enviat com a ostatge al soldà, del qual obtingué la confiança i el qual li donà el sobrenom d' Iskandërbeg ‘bei Alexandre’ Dirigí diverses expedicions turques En morir el seu pare, ocupà Croia i promogué l’alçament dels seus súbdits contra els dominadors Esdevingué cap de la confederació de senyors de l’Epir o Lliga dels Pobles Albanesos 1444 Per la seva iniciativa entrà en contacte amb Alfons el Magnànim, a Nàpols, i signà amb ell una aliança per la qual es comprometia, juntament amb Demetri Paleòleg, dèspota de…
descobriment
Miniatura que representa la sortida de Venècia dels germans Polo en llur segon viatge
© Fototeca.cat
Geografia
Història
Descoberta d’un territori no conegut, generalment com a resultat d’una expedició de recerca.
La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intellectual d’uns homes i d’unes cultures determinats Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment…
Santiago Vidiella i Jassà
Historiografia catalana
Escriptor, jurista i historiador.
Fill d’una família rural acomodada, feu els primers estudis a Calaceit, i després estudià humanitats i dret a Saragossa, on es llicencià el 1881 Més endavant aconseguí el grau de doctor a la Universitat de Madrid De retorn a Calaceit, es feu càrrec de la hisenda familiar al mateix temps que exercia d’advocat Des de molt jove collaborà en revistes i periòdics com el Confín de Aragón en fou el fundador el 1884, Heraldo de Aragón , El Eco del Guadalope , La Zuda , de Tortosa, Tierra Baja , Linajes de Aragón , Revista de Derecho Privado i la Revista de Aragón El 1896, molt en la línia dels…
literatura gal·lesa
Literatura
Literatura en llengua gal·lesa, que va del s. VI fins avui.
Hom pot distingir-hi, en poesia, quatre períodes El primer és el dels bards primitius o Cynfeirdd Aneinin, Taliesin, Myrddin, organitzats en una mena de gremis i que ocupaven llocs d’honor a la taula de les corts feudals Seguí el període dels poetes medievals o Gogynfeirdd segles XI-XIV d’estricta disciplina bàrdica, restaven al servei de les famílies principesques Escrivien poesies elegíaques, religioses i amatòries i eren bards professionals, com els grans poetes Cynddelw i Gwalchmai, o prínceps, com Owain Cyfeilog i Hywel ab Owain En constitueixen el tercer període els…
cònsol de catalans
Història
Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda…
Castell de Jusseu (Graus)
Art romànic
El poble de Jusseu és enlairat en els primers contraforts septentrionals de la serra de la Carrodella, a 804 m d’altitud El primer esment d’aquest indret data de l’any 987, quan els homes del veí castell d’Aguilaniu, en discussió amb els de Jusseu, juraren sobre la possessió del terç d’un pou saliner, per ordre del prevere Fortuny i del visir Zamega El castell de Jusseu formà part de la frontera superior adscrita a la cora de Lleida, fins a la seva conquesta cristiana vers el 1070 De fet, l’any 1067 ja és consignat “ in extremis finibus marchiarum ” i afrontava amb els termes de Pilzà, Gavasa…
Sitges properes a Can Tries (Viladecans)
Art romànic
Situació Can Tries és una masia situada a la riba esquerra de la riera de Sant Llorenç, la qual fa de límit entre els termes de Viladecans i Gavà Mapa 36-17448 Situació 31TDF155743 Sitges A l’extrem NE d’una pedrera propera a Can Tries, l’any 1983 foren descobertes quatre sitges medievals L’excavació, duta a terme pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat, fou encarregada a F Mayoral i J Miret Eren cavades a l’esquist tres restaven arrenglarades entre elles, la quarta no Tenien una planta circular, amb les parets còncaves i el fons arrodonit Foren farcides amb materials sobretot…
procés de Montjuïc
Militar
Denominació aplicada al procés militar que seguí l’atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intellectual Pere Coromines Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs Ascheri,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina