Resultats de la cerca

Fill de professor universitari, estudià ciències naturals a la Universitat de Cambridge i física experimental a Harvard Dirigí el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient UNEP, i actualment presideix Development Alternatives, una empresa social amb seu a Delhi que promou tecnologies viables i sostenibles des dels punts de vista comercial i ambiental Des del 2008, és president de la Unió Mundial per a la Natura UICN L’any 2002 fou guardonat amb el premi Sasakawa -–considerat el Nobel del medi ambient-–, i posteriorment fou nomenat Global 500 Roll of Honour, dins de l’UNEP

Estudià a l’Escola Massana i a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Des d’aleshores ha treballat com a actor en nombrosos espectacles com Mein Kampf , de GTabori dirigit per CPortacelli, 1999 La ratlla dels cinquanta , de JCasas dirigit per AChic, 2001 La finestra tancada , d’AVila dirigit per CPortacelli, i Trueta , escrita i dirigida per ÀAymar 2009, entre d’altres Ha dirigit Danny i Roberta , de JPShanley 1987 Beirut , d’ABowne 1993 Sexe, drogues, rock&roll , d’EBogosian 1997 Parlar per parlar 2000, Adéu a Berlín , de CIsherwood 2001, o Las otras , de MAmetlla 2006, entre…

Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rock and roll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament

Tocà, entre d’altres, amb Bunk Johnson i Papa Celestin abans de fer-ho als vaixells del Mississipí amb Fate Marable 1918-21, on adquirí una gran reputació entre els músics de Nova Orleans Anà a Chicago per treballar amb King Oliver, Jelly Roll Morton i Louis Armstrong, i enregistrà alguns dels millors discos de l’època Durant el ressorgiment que de l’estil Nova Orleans es produí els anys quaranta, fou molt sollicitat i actuà força per Europa L’estil de Dodds fou pres com a model a Nova Orleans, però sobretot a Chicago, on influí els bateries de la següent generació

Començà la seva carrera amb grups de rhythm-and-blues i rock and roll , amb músics com Amos Milburn i Bo Diddley Més endavant collaborà amb Dexter Gordon i Thelonious Monk 1959-60 El 1960 gravà Free Jazz amb Ornette Coleman A partir de llavors esdevingué un dels bateries de jazz més enregistrats Es destaquen els discos fets amb Sonny Rollins, Lee Morgan, Cedar Walton, Tete Montoliu, Milt Jackson, Pat Metheny i Joshua Redman, entre molts altres Actiu fins al final del anys noranta i sempre amb el seu estil aparentment senzill i restringit, Higgins es compenetrà còmodament amb…

Inaugurat el 31 de març de 2011 i amb seu a Les Arenes de Barcelona , en fou l’impulsor i fundador el presentador, periodista i colleccionista Jordi Tardà , el qual aportà el seu fons de 5000 objectes per a la creació del museu Disposava, també, d’un milió de documents sonors, visuals i escrits que en el moment de la seva obertura eren en procés de digitalització per a facilitar-ne l’accés El museu, de vocació pedagògica i lúdica, constava de cinc sales permanents dedicades, respectivament, als orígens, a The Beatles, a The Rolling Stones, al rock a Catalunya i a l’Estat espanyol i a l’…

Després d’una etapa com a professor al Canterbury College of Art, inicià la seva trajectòria musical l’any 1977 amb el disc New Boots and Panties , i amb Elvis Costello, Nick Lowe i Wrecless Eric formà el grup Blockheads, amb el qual collaborà al llarg de tota la seva carrera Fou un membre destacat de l’etapa after punk de la música britànica del final de la dècada dels setanta i autor de l’emblemàtica Sex, Drugs and Rock and Roll , cançó en què qüestionava la mitificació d’aquests tres elements Autor d’altres èxits com Do It Yourself , Reasons to Be a Cheerful o Laughter , també…

Sentimentals i festius, s’iniciaren en la música com a banda de rock progressiu La fama indiscutible els arribà a la meitat dels anys setanta de la mà de la música disco , gràcies a la banda sonora de la pellícula Saturday Night Fever , amb la qual popularitzaren les seves característiques polifonies amb falset The Bee Gee's first 1966, Odessa 1969 i Staying alive 1983 són els seus treballs més destacats L’any 1997 el grup entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame i es mantingué en actiu fins a la mort de Maurice Gibb 2003 Robin i Barry Gibb decidiren no actuar més amb…

És integrat per Brian Johnson veu, que substituí Bon Scott, mort el 1980, Malcom Young guitarra, Angus Young guitarra, Phil Rudd bateria i Cliff Williams baix, que el 1977 substituí Mark Evans Cal destacar els seus discs Let there be rock 1977, Highway to hell 1979, Back in black 1980 i Stiff upper lip Amb el seu últim treball d’estudi, Ball breaker , feren una gira mundial i actuaren a Barcelona el 1996 El 2003 entraren a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Dos anys després publicaren Family Jewels , un doble DVD en què repassen tres dècades de carrera discogràfica, el…

Estudià orgue i teoria de la música Treballà com a cornetista en bandes de músics A partir del 1896 dirigí els Mahara’s Minstrels, i més endavant la seva pròpia banda, la Memphis Orchestra, sempre itinerant pel sud dels Estats Units La formació interpretava música de ball, ragtime , arranjaments d’obertures operístiques i composicions del mateix Handy Fou el primer a incorporar elements de blues -que escoltà de cantants i grups rurals- a música orquestral escrita, tal com ho mostren Memphis Blues 1912 i la cèlebre St Louis Blues 1914 Els anys vint s’installà a Nova York com a editor musical…