Resultats de la cerca

Net del comte Robert III, amb l’ajut del seu sogre, Felip IV de França, derrotà els flamencs a Cassel 1328 En començar la guerra dels Cent Anys 1336 romangué aliat de França i ordenà el trencament del comerç amb Anglaterra Això provocà una greu crisi econòmica i la insurrecció de ciutadans, que l’obligà a fugir a França 1337 Morí a la batalla de Crécy

Senyor de la baronia d’Escuer Batlle general d’Aragó 1434-39 i justícia major d’Aragó 1439-78, càrrec en el qual succeí Martín Díez de Aux i que romangué vinculat a la família fins el 1591 Fou un representant de l’autoritarisme monàrquic Dugué a terme diverses gestions diplomàtiques a Castella per encàrrec d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó 1454-68

Religiós escolapi, passà els primers anys de la seva vida docent a Cuba i, en tornar a Catalunya, fou destinat a Terrassa, on romangué la resta de la seva vida Collaborà en la creació d’una secció del Centre Excursionista de Catalunya a Terrassa Fou membre de l’Institut Català de Ciències Naturals Escriví el text de la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt

El nom prové del francès ermitage  ‘ermita’, que fa referència a l’exclusivitat del lloc com a retir dels tsars Comprèn el Petit Ermitage , edifici projectat per a aquesta destinació en estil Lluís XVI per Jean-Baptiste Vallin de la Mothe, el Teatre de l’Ermitage , de Giacomo Quarenghi 1785-87, afegit posteriorment, i, com a agregats des del 1917, el Palau d’Hivern, de Bartolomeo Rastrelli 1754-62, inspirat en el barroc de Newman, l’ Antic Ermitage , de Felten 1775-84, i el Nou Ermitage , edificat per Stasov i Jefimov 1839-52 segons projecte de Leo Klenze El museu romangué privat…

Inicià la carrera musical a Mataró, probablement a Santa Maria, on romangué fins el 1916, any en què fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, càrrec que exercí fins a la seva mort el 1836 Compongué música sacra, de la qual s’han conservat un Dixit Dominus a vuit veus i una salve a quatre veus i orquestra dipositats a la Biblioteca de Catalunya

Arribà al FC Barcelona, procedent del Tenerife, a mitjan temporada 1971-72 Actuava d’extrem, romangué al club blaugrana fins a la campanya 1973-74 i disputà 84 partits i marcà 21 gols Guanyà una Lliga 1974 i fou finalista de la Copa del Generalísimo 1974 Després passà a l’Hèrcules d’Alacant 1975-76, el Salamanca 1976-81, el Tenerife 1981-82 i el Mensajero 1982-83

Fundat el 1929, fou impulsat entre d’altres per Josep Soriano, Àngel Bosch i Francisco Sala, que en fou el primer president Jugà en categories territorials i la temporada 1954-55 aconseguí l’ascens a tercera divisió estatal Romangué en aquesta categoria entre el 1955 i el 1958 Posteriorment l’equip sènior desaparegué i el 2011 només tenia equips de futbol de base Juga al camp Agapito Fernández

Ala, debutà a divisió d’honor amb l’Industrias García el 1993 Romangué a l’equip fins la temporada 2003-04, que el club ja havia canviat la denominació a Marfil Santa Coloma, i fou subcampió de la Lliga 1999 Posteriorment jugà a divisió de plata amb el FS Montcada 2004-06 i, més endavant, al Sícoris Club de Lleida El 2012 passà a entrenar el primer equip del club lleidatà

Formada al Grup Barna, encara en categoria júnior, fitxà pel Club Esportiu Hispano Francès, on romangué tota la seva carrera Jugà diverses temporades en la màxima categoria abans de retirar-se el 1984 Disputà tres partits amb la selecció espanyola Com a entrenadora d’equips de base, ha passat per diferents clubs, com l’Hispano Francès, Grup Barna, EEPP Diputació, Bàsquet Draft Gramenet i Jesús Maria Sant Andreu

Adoptà aquest nom el 1992 després que el 1989 fos fundat com a FC TUBSAL per treballadors de l’empresa TUBSAL En la temporada 1995-96 es proclamà campió de primera catalana i ascendí a tercera divisió, categoria en què romangué sis temporades El 1999 guanyà el Torneig d’Històrics davant del Club de Futbol Badalona, club amb el qual es fusionà el 2002 Jugava al camp municipal d’esports