Resultats de la cerca

Estudià peritatge mercantil i treballà a la banca Aprengué de manera autodidàctica gramàtica catalana i l’any 1958 començà a fer classes de català per a adults El 1961 collaborà en la gramàtica Signe L’any 1963 començà les collaboracions a la revista  Cavall Fort , de la qual des d’aleshores fou redactor i corrector, i que dirigí del 1979 al 1997 Per a aquesta publicació traduí també sèries de còmics de gran difusió, com ara Els barrufets Ha dut a terme una important tasca de divulgació de temes lingüístics, especialment relacionats amb el català normatiu Publicà La…

El 1950 s’ordenà de prevere Fou fundador i vocal del primer consell de l’Obra Cultural Balear Collabora habitualment en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i dirigeix les Publicacions Coanegra, monografies d’estudi d’àmbit local La seva tasca investigadora s’ha centrat, sobretot, en l’estudi de la història i del patrimoni de Santa Maria del Camí Fruit d’aquesta feina és el llibre La vila de Santa Maria del Camí , en dos volums 1980-85, la seva obra més important i on es recull l’evolució de la vila des dels seus orígens fins al darrer any de publicació Així mateix, és autor de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec És un instrument híbrid que es desenvolupà durant el segle XVII combinant diferents parts de la guitarra de cinc ordres, característica d’aquesta època, i del llaüt Així, conserva el fons bombat de la caixa de ressonància del llaüt, a la qual s’afegeix un mànec estret amb trasts, similar al de la guitarra D’aquesta conserva, a més, el nombre de cordes cinc ordres dobles i el claviller en forma de pala i amb molt poc angle respecte del mànec Molts llaüts del segle XVII patiren aquesta transformació, ja…

L’entrega del premi tenia lloc dins la Nit de Santa Llúcia Relació d'obres i autors guardonats 1984 El planeta dels Set Sols , de Mercè Canela 1985 Set que no dormen a la palla , de Miquel Desclot 1986 Set gates de vida d’Agustí Alcoberro 1987 L’Estel sent el temps , de MAssumpció Ribas 1988 Sis contes per a regal , de Salvador Comelles 1989 L’estiu a la ciutat , de Rosa Iborra 1990 Si les persones parlessin , de Xavier Bertran 1991 Contes per a un món millor , d’Enric Larruela 1992 Nyatiti la Filla del Clan , d’Andreu Sotorra 1993 Qui vol un conte , de Joles Sennell 1994 desert 1995 Els…

Cursà belles arts a València 1978-83, i el 1979 començà a exposar El 1982 realitzà els primers encàrrecs com a illustrador Fou deixeble de Manuel Boix , amb el qual treballà en 1985-87 com a gravador El 1986 inicià les seves collaboracions amb Edicions Bromera , a la imatge gràfica de la qual estigué molt vinculat, i també com a illustrador de diverses obres, entre les quals el Calendari , publicat ininterrompudament des del 1992 i Rondalles valencianes 2008, de Josep Franco, que rebé el 2009 el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat Publicà també els poemes…

De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d’interessar a personalitats del país que s’ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828 Escriví, a més de novelles, poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ‘L’aventura de la meva vida’, 1855, unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l’estat—, com I Spanien 1863, i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr 1835-72 Inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen per una gran…

Vida i obra Doctor en ciències fisicoquímiques i en farmàcia, fou catedràtic de farmacèutica vegetal de la Universitat de Barcelona, director de publicacions científiques, com la “Revista Hortícola’, “El Mundo Científico” o la “Revista de Farmacia”, i autor de nombrosos treballs científics i divulgatius, com La cera de las abejas 1900 o una Química popular 1905 Collaborà assíduament a La Renaixença —sovint rere les inicials CB —, amb notícies de novetats científiques, amb traduccions de rondalles i contes, i, sobretot, amb traduccions per al fulletó de les “Novelas Catalanas y…

Des del 1354, data de la repoblació catalana de l’Alguer, les manifestacions literàries que dominen són folklòriques cançons de joc infantil, de bressol i d’exorcisme, etc i religioses Lo senyal del Judici , El Cant de la Sibilla , Goigs , etc, així com la poesia epicolírica catalana Cobles de la conquesta dels francesos El 1720 agafà cos una poesia personalitzada, predominantment religiosa, bé que també lírica i satírica que, des d’Agustí Sire i Vitelli, Lluís Soffi, etc, fou continuada fins a les nadales de Salvador Serra, a mitjan segle XIX Ignasi Pillito, arxiver de Càller, en…

Vida i obra Feu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica Collaborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abans de la guerra civil El Luchador i, en català, a El Tio Cuc , El Camí , El País Valencià , publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans i de després Jornada , Levante , Esclat i altres Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el franquisme, amb…

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica Mallorquina  i…