Resultats de la cerca

En grec prenia també la forma ´` i era aplicat a les vocals de les síllabes última o penúltima per indicar un accent melòdic descendent En francès serveix per a indicar particularitats fonètiques, etimològiques, morfològiques, o bé per a distingir determinats homònins És emprat també en serbocroat i en eslovè En català fou emprat pel menorquí Antoni Febrer i Cardona al començament del segle XIX per a indicar la vocal neutra després ha estat usat fins a ben entrat el segle XX per a indicar una contracció prô , cân , però l’ortografia catalana moderna n'ha prescindit totalment

Ha estat identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984  Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM

És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíllabs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síllabes, de rima diferent Està conservada en cinc manuscrits D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús— Bibliografia Aramon i Serra, R “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre” Hispanic Studies in honour of I González Llubera 1959 Soberanas, AJ “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre” Estudis Romànics, X…

El seu component bàsic és grec, la prosodia daseia , que una vegada modificat serveix per a designar les notes que componen el tetracord bàsic de l’escala que utilitza aquest tipus de notació re2-mi2-fa2-sol2 els signes que representen les notes dels dos tetracords i mig superiors i del tetracord inferior són els mateixos que els del tetracord bàsic, però girats cap a un costat o l’altre Els signes de la notació dasiana es colloquen alineats verticalment a l’esquerra, i les síllabes del text que es canta, en línies horitzontals o trencades, a la seva dreta

La quequesa és una alteració que afecta la verbalització de la parla que es manifesta especialment amb una pertorbació en el ritme de la locució Aquest trastorn consisteix generalment en la repetició de les síllabes inicials de la paraula i en bloqueigs, interrupcions o aspiracions durant el discurs Hom considera que la quequesa és normal entre 2 anys i 4, quan la maduració neurològica de l’infant encara no s’ha desenvolupat prou per a incorporar i reproduir formes gramaticals complexes En els infants més grans, en canvi, la quequesa constitueix un trastorn psiquiàtric, i es recomana que hom…

D’estructura monosillàbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síllabes, amb abundor de sons palatals Són característics els diversos nivells de tonalitat arriben a 6 en el dialecte central i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa s VII a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersillàbica, consta de 30 consonants i…

L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’article…

Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte desaparegueren…

Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986 “La relació de…